El govern espanyol pacta amb els sindicats la nova reforma del subsidi d’atur

El govern espanyol ha segellat aquest dimecres un acord amb els sindicats UGT i CCOO per reformar la prestació assistencial per atur, una de les fites pendents amb Brussel·les, i que ara haurà d’aconseguir suport parlamentari per entrar en vigor el novembre de 2024. La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha estat l’encarregada de firmar amb els secretaris generals de CCOO, Unai Sordo, i d’UGT, Pepe Álvarez, "l’acord per a la millora de la protecció assistencial d’atur", sense el suport de les patronals.

En un comunicat, les patronals CEOE i Cepyme han retret al Ministeri de Treball la falta d’"una veritable negociació" i han vinculat la pressa en la firma de l’acord a les eleccions de Catalunya de diumenge vinent. La vicepresidenta, que ha agraït la responsabilitat dels sindicats, ha posat també de relleu les aportacions de la CEOE especialment en la compatibilitat de les prestacions amb l’ocupació, una de les novetats d’aquesta reforma que en la seua versió anterior va decaure el mes de gener passat en el Congrés amb el vot en contra de PP, Vox i Podemos. "Això no és cap pagueta, és un dret", ha subratllat Díaz, que ha destacat que s’amplien col·lectius, se simplifica l’accés a les prestacions i millora les quanties.

Álvarez ha celebrat que es mantingui la sobrecotització per a majors de 52 anys, punt d’escull que va fer decaure l’anterior proposta i que ara s’ha recuperat per sumar el suport de Podem. "És una satisfacció arribar a aquest acord", ha destacat Sordo, que ha fet una crida a les forces polítiques perquè el ratifiquin. Els canvis entrarien en vigor el novembre de 2024

Actualment, prop de 765.884 persones reben aquest subsidi, la quantia del qual representa el 80 % de l’indicador de rendes múltiples (IPREM) -fixat el 2023 en els 600 euros-, és a dir, uns 480 euros mensuals i que es cobra quan s’esgota la prestació contributiva.

La intenció és que la norma vagi al Consell de Ministres el proper 20 de maig per iniciar després la tramitació en les Corts. Amb caràcter general, els canvis en aquestes prestacions entrarien en vigor el novembre de 2024.

Al detall, la nova proposta eleva el percentatge de l’IPREM per calcular el subsidi, ascendint en els primers sis mesos al 95 % de l’IPREM (uns 570 euros mensuals, 90 euros més), baixant el 90 % en els sis mesos següents per situar-se la resta del període, fins completar un màxim de 30 mesos, en el 80 % com en l’actualitat. Juntament amb això es manté la cotització per jubilació dels perceptors majors de 52 anys en el 125 % de la base mínima vigent en cada moment encara que aquest subsidi queda en el 80 % de l’IPREM.

A més, la proposta permet l’accés al subsidi als menors de 45 anys sense responsabilitats familiars, als treballadors eventuals agraris, a les persones treballadores transfrontereres de Ceuta i Melilla, i als qui acreditin períodes cotitzats inferiors a 6 mesos i manquin de responsabilitats familiars. Com a novetat s’estén el subsidi a les víctimes de violència de gènere i als emigrants retornats i s’equiparen les quanties dels subsidis causats per persones amb contracte a temps parcial amb els de temps complet, la qual cosa beneficia principalment les dones. La reforma manté que es podrà percebre el subsidi mentre es treballa per compte d’altri, ja sigui a temps complet o parcial, per un període màxim de 180 dies sense reducció de la quantia.

A més s’amplia aquesta compatibilitat del treball a la prestació contributiva a partir de 2025, una vegada transcorregut el primer any del cobrament de la prestació, sempre que el salari percebut no superi els 18.900 euros bruts anuals, l’equivalent al 225 % de l’IPREM actual en 14 pagues. En ambdós casos, aquest complement serà decreixent en el temps i disminuirà en funció de la jornada de treball que es realitzi.