La Justícia europea declara il·legal el tram autonòmic de l’impost d’hidrocarburs
Imatge d’arxiu d’una gasolinera.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va declarar aquest dijous il·legal el tram autonòmic de l’impost especial sobre hidrocarburs (IEH) que es va aplicar a Espanya entre 2013 i 2018, any en què es va suprimir i es va establir un tipus uniforme a tot el territori.
En la seua sentència, el tribunal amb seu a Luxemburg dictamina que la legislació comunitària "s’oposa a una normativa nacional que autoritza a regions o comunitats autònomes a establir tipus de l’impost especial diferenciats per a un mateix producte i un mateix ús en funció del territori en què es consuma fora dels casos previstos a tal efecte".
El cas va ser elevat a la Justícia europea pel Tribunal Suprem i enfronta la companyia DISA amb l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) a causa d’unes sol·licituds de devolució d’ingressos tributaris que l’esmentada societat va suportar corresponents al tram autonòmic de l’IEH.
DISA va argumentar que el tipus impositiu autonòmic de l’IEH contravé la directiva europea aplicable, i afirma que l’establiment de tipus diferenciats per raó del territori no és dins de les excepcions que contempla la norma europea, per la qual cosa ha reclamat a Hisenda la devolució dels ingressos indeguts.
La sala contenciosa administrativa del Suprem va optar per suspendre el procediment i plantejar al TJUE si la norma europea s’oposa a l’espanyola, que autoritzava les comunitats autònomes a establir tipus de gravamen de l’IEH diferenciats per territori amb relació a un mateix producte.
El tram autonòmic d’aquest impost va ser vigent entre 2013 i 2018, però va ser derogat a partir de l’1 de gener de 2019, quan va ser substituït per un altre sistema de finançament de les comunitats autònomes en el qual s’estableix un tipus uniforme per a tot el territori.
En la seua sentència, el TJUE defensa que, malgrat que la imposició de productes energètics i de l’electricitat "només està parcialment harmonitzat" i reconeix els Estats "cert marge de maniobra", l’esmentat marge està "delimitat" a través de l’"estricte compliment" d’una sèrie de requisits.
El fallo explica a continuació que "cap de les excepcions previstes no autoritza expressament Espanya a aplicar, per a un mateix producte i un mateix ús, tipus de l’impost especial diferenciats segons les comunitats autònomes en les quals es consumeixin els esmentats productes".
Aquest punt, prossegueixen els jutges europeus, no ha estat discutit pel Govern espanyol, que "tampoc no nega que no ha obtingut una excepció específica per permetre a aquestes comunitats autònomes fixar tipus autonòmics diferenciats de l’IEH".
Amb caràcter general, el TJUE argumenta que permetre que cada Estat membre pugui aplicar tipus regionals sense cap límit o mecanisme de control "podria perjudicar el bon funcionament del mercat interior, fragmentant-lo en gran manera, i, d’aquesta manera, comprometre la lliure circulació de mercaderies".
En la mateixa línia, apunta que unes "diferències importants" entre els sistemes impositius sobre l’energia dels Estats membres ja poden anar "en detriment" del mercat interior, pel que "el mateix cap dir, amb més raó" en el cas que existeixin també diferències regionals.
