El BCE comença a relaxar la política monetària i redueix els tipus d'interès fins al 4,25%

El Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir rebaixar els tipus d’interès en 0,25 punts, fins al 4,25% gairebé dos anys després de l’inici de l’enduriment de la seua política monetària per combatre l’espiral inflacionista i en el que és la seua primera retallada des del març del 2016, fa més de vuit anys.

El Consell de Govern de l’organisme, que es va reunir a Frankfurt, també va decidir retallar en un quart de punt la facilitat de crèdit –la que presta als bancs a un dia–, fins al 4,5%, i la facilitat de dipòsit –que remunera les reserves a un dia–, fins al 3,75%.El BCE es converteix així en el primer gran banc mundial a abaixar els tipus, ja que s’ha avançat a la Reserva Federal dels Estats Units (Fed). La baixada dels tipus després del cicle d’enduriment dels últims dos anys arriba malgrat l’augment de la inflació a l’eurozona al maig, que s’ha situat en el 2,6%, dos dècimes més que a l’abril. Tanmateix, es troba a prop de mínims dels últims tres anys. En aquest sentit, el BCE va defensar que ara és “apropiat moderar el grau de restricció de la política monetària” després de nou mesos sense canvis en els tipus. “La inflació ha caigut en més de 2,5 punts percentuals i les perspectives d’inflació han millorat notablement”, indica el text, que subratlla un “debilitament de les pressions inflacionistes” i una “reducció” de les perspectives d’inflació “en tots els horitzons”.Encara que la baixada dels tipus d’interès d’ahir dijous suposa un primer pas al camí cap a la relaxació monetària, la presidenta de la institució, Christine Lagarde, va evitar comprometre’s a un camí de tipus concret i va insistir que les decisions per determinar el nivell i la durada d’aquesta restricció dependran de les dades i es prendran reunió a reunió. Serà necessari esperar fins al proper 18 de juliol per veure si aquesta tendència continua.De moment, els analistes preveuen que les baixades de tipus tardin més a arribar als EUA, la qual cosa dibuixa un escenari de debilitat de l’euro, que obligarà el BCE a fer equilibris per evitar que això derivi en un augment de la inflació. A més, en l’oferta de bancària la reducció dels tipus pot donar un respir a les quotes dels hipotecats de préstecs referenciats a l’euríbor, encara que pot fer que es redueixin les rendibilitats dels dipòsits, que no han arribat a reflectir les pujades en aquests dos anys.

L’FMI millora el creixement d’Espanya aquest any fins al 2,4%

El Fons Monetari Internacional (FMI) va elevar ahir al 2,4% la previsió de creixement econòmic per a Espanya aquest any, una millora de mig punt respecte a l’1,9% que va pronosticar l’abril passat.El pronòstic per al 2025 es manté en el 2,1%. Els càlculs de l’FMI superen els del Govern espanyol, que preveu una pujada del PIB del 2% el 2024 i de l’1,9% el 2025.Pel que fa a la inflació, estima que disminuirà encara més al llarg del 2024 i 2025, atansant-se a l’objectiu del 2%. L’organisme justifica aquestes dades pel “creixement de la demanda interna” i l’estimació que “el consum privat s’enfortirà a mesura que la taxa d’estalvi de les llars es normalitzi”.Coincidint amb la baixada dels tipus, Pimec va revisar també a l’alça les seues previsions de creixement de l’economia catalana fins al 2% per a l’exercici 2024, malgrat que va avisar que encara existeixen “debilitats i incertesa”.