L'afiliació d'empleades de llar cau un 21% en cinc anys a Lleida

L’afiliació en el sistema especial d’empleades de llar ha caigut un 5,73% el darrer any a Lleida, un descens que arriba 21,37% si es compara amb les dades del 2019, abans de l’impacte de la pandèmia i que porta a mínims que no es registraven des de l’inici d’aquest sistema el 2012. Segons les estadístiques de la Seguretat Social, el maig d’aquest any hi havia un total de 1.791 afiliacions en aquest sistema, 109 menys que el maig de l’any passat i 487 menys que fa cinc anys, quan aquest règim especial d’empleades de llar en sumava 2.278. És un treball que continua sent femení, si es té en compte que dels 1.791 afiliats a la demarcació, les 1.732 són dones i només hi ha 59 homes cotitzant. El descens d’afiliació de la província és molt més acusat que en el conjunt de l’Estat, que registra un retrocés del 2,9% en dotze mesos i que voreja el 9% en cinc anys, segons dades de la Seguretat Social.

El descens s’emmarca en un context de forta creació d’ocupació i de recuperació dels fluxos migratoris, en tots dos casos amb elevat pes femení, i també en uns anys d’increment del salari mínim i de nous drets per al col·lectiu. Després de la pandèmia, quan va caldre idear una prestació extraordinària per a un col·lectiu que va quedar completament desprotegit, l’any 2022 va entrar en vigor el dret a percebre la prestació d’atur, mentre es va millorar la seua protecció davant l’acomiadament per desistiment. Aquest any s’ultima la regulació que obliga a la prevenció de riscos laborals per a les empleades de la llar els ocupadors de les quals són famílies, majoritàriament.“Fa mesos que veiem un degoteig a la baixa que indica una submersió del treball a la llar”, assenyala el secretari de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, Carlos Bravo, que apunta a una relaxació en la conscienciació pública sobre l’obligació d’haver de donar d’alta i garantir els drets d’aquests treballadors.La responsable de Migracions d’UGT, Ana María Corral, coincideix en aquesta tendència a la submersió del treball a la llar i apunta, a més d’aquest increment en la laxitud sobre l’obligació de donar d’alta, als fluxos migratoris.