Aragonès recolza Torreblanca, però sense donar terminis perquè sigui una realitat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va avalar ahir la futura zona industrial de Torreblanca, però sense comprometre's a avançar quan podria ser realitat. En la inauguració de la 35 Trobada al Pirineu, va assegurar que Lleida pot ser pol d'atracció d'empreses que no troben superfície industrial a Barcelona.

Pere Aragonès ha participat en quatre edicions de la Trobada al Pirineu i ahir va voler fer balanç del seu Govern, traient pit de la situació econòmica i reclamant una vegada més que Catalunya gestioni tots els impostos dels catalans, però també es va parlar d’alguns dels grans temes per als empresaris de Lleida. A pregunta d’un d’ells, va donar suport al polígon industrial de Torreblanca, però va dir que un projecte d’aquestes característiques té “el seu recorregut” no volent així donar terminis. “Hem pogut avançar en diferents fases de la seua aprovació i la planificació. Estem absolutament decidits. Crec que ens ha d’ajudar a generar un nou eix de prosperitat a les comarques de Lleida, que és l’eix de l’A-2 en el qual podem ubicar grans parcel·les, des del punt de vista industrial que no estan disponibles a l’Àrea Metropolitana, on es busquen parcel·les de cent o dos-cents mil metres quadrats. Moltes vegades les busquen a prop del port, de l’aeroport, on hi hagi més població, però no és possible. Tenim el país que tenim. Però en canvi, amb unes bones infraestructures i connexions, també per al tren de mercaderies, ens han de permetre aprofitar el conjunt del país. Si anem completant en l’àmbit de la Generalitat les diferents infraestructures de connexió amb el Pirineu, crec que podrem atreure més inversions a l’àrea de Lleida i el Pirineu”, va dir.

Un altre dels empresaris va voler preguntar-li sobre les possibilitats de futur de l’aeroport d’Alguaire per al transport de mercaderies. En aquest cas va ser més clar, i després de dir que en aquests moments s’està elaborant el seu pla de futur, va defensar l’aposta ferroviària per al transport de mercaderies per reduir la petjada de carboni. També va dir que s’estan fent estudis per a la connexió ferroviària amb Andorra.

El discurs d’Aragonès va ser en gran manera un missatge de comiat, en el qual va voler deixar clars els seus assoliments, remarcant que economia catalana creix per sobre de la de l’Estat i de la mitjana europea, però sense deixar de banda aspectes a resoldre, com les desigualtats en la població i l’existència de catalans amb dificultats per arribar a fi de mes.No va evitar preguntes polítiques i la seua opinió sobre el fet que Oriol Junqueras no ha fet el pas al costat, mentre que ell va anunciar després dels mals resultats electorals que abandonava la primera línia política. Va defensar que la reflexió després de les urnes “és el què, no el qui”. Tampoc va estalviar crítiques al fet que Junts i comuns tombessin els pressupostos d’aquest any, cosa que va desembocar en les eleccions. I de cara al futur va insistir en el gran objectiu: el finançament singular per a Catalunya, similar al que hi ha al País Basc i Navarra. Va defensar que Catalunya ha de recaptar i gestionar tots els impostos dels catalans, davant d’un dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros que va qualificar d’insuportable.

Esdeveniment empresarial de referència per al 2026

El president de la 35 Trobada Empresarial al Pirineu, Josep Serveto, va obrir la primera jornada amb una benvinguda en la qual va posar de referència el teixit productiu català i va afirmar que la Trobada “encara un horitzó 2024-2026 amb ambicions renovades” i aspira a ser “l’esdeveniment empresarial de referència” i arribar als 1.000 assistents el 2026 sense, va dir, “perdre l’essència de la iniciada el 1990”. Per la seua part, l’alcalde, Joan Barrera, va reivindicar la Trobada com a “punt de trobada estratègic entre Catalunya i Andorra” i va posar en relleu la ubicació de la Seu que serveix, va dir, d’“encreuament de camins on convergeixen tradicions, cultura i una vibrant activitat econòmica”. Barrera va advocar per la diversificació de l’economia i va dir que la capital de l’Alt Urgell, seu de la iniciativa empresarial, ha sabut combinar la riquesa del patrimoni amb un desenvolupament econòmic “dinàmic i diversificat”. Va exposar també als empresaris presents els pilars en què se sustenta l’economia del municipi i va destacar el sector agrícola i ramader. El discurs de l’alcalde va acabar amb un missatge clar cap als empresaris d’aconseguir crear un entorn “en el qual tots puguin prosperar” i en què la col·laboració “sigui la base de l’èxit”.