SEGRE

LA SEU D’URGELL

Hereu insta a un turisme sostenible i diversificat i a la reindustrialització

Destaca el paper del Pirineu, en el primer cas, i del conjunt de Lleida, en el segon

El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, amb els organitzadors de la Trobada al Pirineu.

El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, amb els organitzadors de la Trobada al Pirineu. - C. SANS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, va aprofitar ahir la seua participació en la 35 Trobada al Pirineu per defensar una “aposta radical” per la sostenibilitat i diversificació del model turístic, i alhora per la reindustrialització de l'economia, dos aspectes en els quals Lleida, considera, té molt a aportar.

El ministre d’Indústria, Jordi Hereu, va defensar ahir a la Trobada al Pirineu la reindustrialització del territori i la desestacionalització del turisme. Dos aspectes en els quals Lleida té molt a dir, líder en el cas de la indústria agroalimentària. Va recordar que cinc empreses de Lleida han rebut fons del primer PERTE agroalimentari, i que a partir de la setmana que ve es poden presentar projectes del segon. En aquest cas, s’ha reduït la inversió requerida de 10 a 3 milions d’euros, amb la qual cosa Hereu va destacar que es tracta d’un programa que s’obre de forma especial a petites i mitjanes empreses.

Va qualificar l’impuls a la reindustrialització i la relocalització de produccions com a globalització regionalitzada, en la qual Espanya ha de tenir un paper important. Tot això, va dir, passant per factors com salaris dignes i reforç de la capacitat de l’exportació. “Espanya ha deixat de ser un racó d’Europa i ha passat a ser una gran porta a Europa”, va defensar, una raó de l’atracció d’inversions i projectes empresarials.

En el cas del turisme, és un procés imparable i va recordar que només l’any passat 1.300 milions de persones van viatjar i el 55% ho van fer a Europa, un procés que preveu que augmenti amb el creixent interès de viatgers de la Xina, l’Índia i, de moment, en menor mesura d’Àfrica. La gran oportunitat, va defensar, és saber gestionar el fenomen. Només en el primer trimestre de l’any, el nombre de turistes ha crescut a Espanya un 14% i la seua despesa, un 22%.

En aquest context, va defensar l’aposta per la sostenibilitat social, inclosa la millora de salaris en el sector, i mediambiental, amb un model de diversificació de destinacions. És en aquest punt en el qual, el també titular de Turisme, va destacar la gran oportunitat per al Pirineu, amb una diversificació també del producte turístic i la digitalització d’experiències.

Pel que fa a la polèmica entorn de l’habitatge d’ús turístic i la seua repercussió sobre el mercat immobiliari, considera que és una “figura adequada per a certes realitats”. Amb tot, va recordar les competències locals i autonòmiques i la possibilitat que tenen per imposar limitacions. El ministre va assegurar que el Corredor Mediterrani “està vivint un moment històric inversor. Comença a ser una realitat i d’aquí a quatre o cinc anys serà una realitat plena” amb la connexió cap a territoris com Múrcia. “Ens juguem molt en competitivitat”, va defensar Hereu.

El cas Griffiths, un toc d’atenció

D’altra banda, va admetre que la dimissió del conseller delegat de Seat/Cupra, Wayne Griffiths, de la presidència de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac) per la falta de suport del Govern de l’Estat a la mobilitat elèctrica, és “un toc d’atenció que hem de tenir present”. Tot això en el que sembla a més l’inici d’una guerra comercial amb la Xina.

Alerta pel risc de la sobreregulació a la UE

El professor d’Economia de la Universitat de Colúmbia a Nueva York Xavier Sala i Martí va alertar ahir del risc de la sobreregulació en el marc de la Unió Europea. Va dir que això ho saben bé els agricultors, que precisament centraven bona part de les demandes en les últimes mobilitzacions en la reducció d’una burocràcia que els ofega i no els deixa temps ni mitjans per produir. Sala i Martí va fer aquesta apreciació després d’alertar que els grans líders intel·lectuals que estan avançant en la intel·ligència artificial (IA) són europeus que han estat formats al continent però que, tanmateix, desenvolupen les seues investigacions als Estats Units i, en menor mesura, al Canadà. “Alguna cosa estem fent malament els europeus si els grans talents marxen”, va destacar. “Els Estats Units innoven, la Xina produeix i nosaltres regulem”, va dir lacònic. “Entre els seus arguments, va alertar que crear un bon marc d’IA és imprescindible, però els ciutadans no viuran dels rèdits que doni la regulació dels europeus”, va advertir. Les seues afirmacions es van emmarcar en una conferència centrada en IA en la qual va voler posar de manifest les deficiències que presenta, entre les quals el fet que no sap resoldre problemes que no ha vist anteriorment.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking