L'economia catalana creix cinc cops més que la de l'eurozona malgrat “l'infrafinançament”

La consellera d’Economia en funcions, Natàlia Mas, va afirmar ahir que el creixement de l’economia catalana va quintuplicar el de la zona euro el 2023, amb un increment del 2,6% davant del 0,5% de mitjana de l’eurozona. Així ho va afirmar en la presentació de l’Informe anual de l’economia catalana 2023, juntament amb el president en funcions, Pere Aragonès, i en va destacar la resiliència malgrat adversitats com l’enduriment de la política monetària, els conflictes d’Ucraïna i Gaza o la sequera. L’increment més gran es deu a l’expansió de la indústria, a un ritme més alt en les principals branques dels serveis i al dinamisme del sector exterior. De fet, Mas va assenyalar que el sector exterior “ha estat un dels grans motors del creixement”, ja que va superar per primera vegada els 100.000 milions d’euros en exportacions.

Així mateix, va apuntar que la inversió pública és un dels principals determinants del creixement de l’economia a llarg termini i ha destacat l’“aposta del Govern per reimpulsar-la”. En aquest context, Aragonès va reivindicar que “la Catalunya dels 8 milions no pot funcionar amb els recursos de la Catalunya dels sis milions”, per la qual cosa, segons ell, és imprescindible un finançament singular. “Hem de posar fi a l’espoli fiscal. És un dels grans consensos de la societat catalana”, va dir, i va afegir que existeix una finestra d’oportunitat perquè la política ho pugui abordar. En aquest sentit, va alertar que amb el model actual, Catalunya “corre el risc de tocar sostre, d’arribar al límit”, ja que, segons ell, malgrat el bon moment de l’economia catalana, la societat no pot aprofitar totes les oportunitats que hauria de tenir. El model de finançament autonòmic vigent, caducat des del 2014, va perjudicar durant l’any passat ciutadans d’algunes comunitats autònomes mentre que va afavorir els d’altres. Segons l’últim Observatori d’informació economicofinancera elaborat per l’Airef, referent a les autonomies de règim comú (totes excepte el País Basc i Navarra), cada espanyol va rebre recursos per un valor mitjà de 3.496 euros durant el 2023. Els ciutadans del País Valencià, Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa, les Balears i Catalunya van rebre aportacions per sota d’aquesta mitjana estatal, mentre que en comunitats com Madrid o Cantàbria es van rebre aportacions per sobre de la mitjana. A Catalunya, el finançament per habitant va arribar als 3.453 euros, que suposa 43 euros per sota de la mitjana estatal (3.496 euros), mentre que, per exemple, la de Madrid va ascendir a 3.679 euros, que equival a 183 euros més que la mitjana.

El finançament per càpita a Catalunya va ser l’any passat de 3.496 euros, lluny dels 3.679 de Madrid

L’obsolescència del model de finançament en vigor té conseqüències quantificables en el dia a dia dels ciutadans, ja que perjudica la despesa en serveis públics essencials com la sanitat, l’educació o els serveis socials.

Sánchez desvincula el finançament de la investidura

Un “finançament singular” per a Catalunya s’ha convertit en el tema central de les negociacions de cara a formar un nou Govern de la Generalitat. El president del Govern, Pedro Sánchez, va garantir ahir a la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, que complirà el pacte que va tancar amb ERC per a la seua investidura reformant el sistema de finançament autonòmic i reconeixent “una singularitat el poble de Catalunya” i va desvincular aquest compromís de l’eventual investidura de Salvador Illa com a president. Així ho va afirmar durant la sessió de control al Congrés després que Nogueras exigís un finançament “just” i li preguntés si els catalans només mereixen “els diners que els corresponen si aconsegueix col·locar Illa a la Generalitat”. “La gent de Catalunya, independentista i no independentista, no demana un finançament singular, necessita un finançament just i que es pagui als catalans allò que els correspon”, li va etzibar la dirigent de Junts, que va apuntar que “cada català perd 2.700 euros anuals per l’únic fet de formar part de l’Estat espanyol”. Sánchez va respondre que, efectivament, Catalunya mereix “un millor finançament, com la resta de territoris d’Espanya”.

Els barons del PP demanen una modificació que beneficiï tothom

Un dia més el PP i els seus barons van tornar a sortir en bloc contra qualsevol reforma del finançament que pugui “premiar Catalunya per sobre de la resta de comunitats autònomes”. En aquest sentit, el Govern de la Junta d’Andalusia va fer una crida a la societat civil andalusa perquè es mobilitzi contra un finançament “singular”. Per la seua part, el president valencià, Carlos Mazón, va plantejar “un finançament incentivat en benefici de tothom”, que doni marge a les comunitats per actuar sobre els impostos indirectes, com l’IVA. Per la seua part, els comuns van defensar que el fet que “a Catalunya li vagi bé no és una amenaça”.