ESTUDIS SITUACIÓ ECONÒMICA
Impulsar el sector agro, el principal repte per a Lleida
Assenyalen la meitat dels economistes de la província en una enquesta
La gestió de la immigració, en el segon lloc
El degà del Col·legi d’Economistes, Carlos Puig de Travy. - ACN
El 48,5% dels economistes de la demarcació de Lleida considera que el principal repte a aconseguir en els propers anys és la millora de les condicions per al desenvolupament del sector agroalimentari, com a segon repte amb un 45,5% destaca la gestió de la immigració i en tercera posició, amb el 18,2% la cohesió territorial. Així ho demostren els resultats de l’enquesta sobre la situació econòmica de la primavera 2024 duta a terme pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i presentada ahir a Barcelona.
En quarta posició se situa la mobilitat (15,2%), que empata amb el plantejament territorial i urbanístic (15,2%). A continuació se situen la transició energètica i el canvi climàtic, l’estratègia econòmica i l’accés a l’habitatge, tots amb un 12,1 per cent. L’enquesta, feta entre el 23 de maig i el 7 de juny, la van respondre uns 550 economistes de tot Catalunya, un 6,1% dels quals de Lleida, i se’ls va preguntar sobre aquestes vuit qüestions rellevants a la província.
El que més inquieta als economistes a nivell de tot Catalunya és el dèficit fiscal amb l’Estat
En el conjunt de Catalunya el dèficit fiscal amb l’Estat és el tema que més inquieta els enquestats, essent la principal preocupació del 51,8%. Les infraestructures i les comunicacions escalen al segon lloc, amb un 40,3%. Mentre que el tercer lloc l’ocupa la situació política, amb un 39%, seguida de la manca de reformes estructurals i la baixa productivitat, amb un 34,9% i un 27,6% respectivament. No obstant, la sequera, que va liderar el rànquing a l’enquesta passada –feta a l’hivern–, ocupa a la primavera el setè lloc amb el 15,7%.
Després de les eleccions del Parlament, l’enquesta va preguntar per les prioritats que ha d’afrontar el pròxim Govern. En matèria de finançament, el 71,4% considera necessari reformar profundament l’actual model de finançament autonòmic. El 63,3% opina indispensable fer un seguiment acurat del grau d’execució de les inversions públiques i el 52,6%, reformar les administracions públiques.
