«Lleida té un potencial més gran del que és conscient»

Pimec va celebrar el passat dia 10, amb motiu del seu 50 aniversari, un acte a la Seu Vella de Lleida amb uns 300 empresaris lleidatans per conèixer de primera mà les seues principals inquietuds respecte al futur. Així, què preocupa el teixit empresarial de la província?

Actualment un dels principals problemes a què s’enfronten les empreses de la província és la falta de personal, tant d’altament qualificat com en oficis més artesanals. Aquesta és una problemàtica que ens preocupa molt, perquè cal tenir en compte que la demarcació compta amb unes xifres d’aturats que se solen mantenir cada mes entorn de les 16.000 persones. Per això mateix, és inconcebible que amb aquestes xifres de desocupats les empreses no trobin personal. Una altra problemàtica creixent és l’augment de l’absentisme laboral que s’està donant en el conjunt de Catalunya, i que per a les petites i mitjanes empreses pot ser molt perjudicial. Ara mateix una altra de les coses que generen més malestar és la sequera i la possible aplicació d’aranzels de la Xina a la carn de porcí.

Podria ser l’edat dels aturats de llarga durada, que normalment són majors de 45 anys, un dels motius pels quals hi ha una falta de personal?

És cert que hi ha una taxa d’atur molt més gran entre les persones que ja tenen certa edat que entre els joves i que a molts sectors s’ha creat una dinàmica de rebuig de la contractació de majors de 45 anys, però jo crec que també existeix un problema amb les polítiques actives d’ocupació, que són massa garantistes. M’explico, a Catalunya es gasten uns 40.000 milions d’euros anuals en polítiques d’ocupació. Del total, el 84 per cent es destina a polítiques passives, és a dir, a pagar subsidis. Lògicament si algú no té feina cal proporcionar-li uns ingressos perquè pugui tirar endavant. Però el que caldria fer és invertir més en polítiques actives, donar a aquestes persones les eines i els mitjans perquè puguin tornar a reincorporar-se al món laboral com més aviat millor. A tot això he d’afegir que a Pimec tenim un programa per promoure la contractació de persones sèniors.

S’hauria d’adequar de forma més eficient la formació que ofereix el servei d’ocupació?

Per descomptat. Si hi ha una demanda, el que cal fer és adequar l’oferta, no gastar recursos en activitats que no tenen una sortida.

La demarcació de Lleida té limitacions, en qüestions d’infraestructures per exemple, que impedeixen l’expansió del seu teixit empresarial?

Lleida té un potencial més gran del que la mateixa demarcació és conscient, però cal saber explotar-lo, i les administracions moltes vegades no posen de la seua part. La província té una situació geoestratègica extraordinària, perquè és la porta al nord i també la connexió amb el sud, per això des de Pimec sempre hem plantejat que l’aeroport d’Alguaire hauria de convertir-se en el “Memphis”–un dels aeroports que mou més mercaderies a nivell mundial– del sud d’Europa, perquè té un potencial de creixement brutal, que no és possible en altres punts de Catalunya, però és necessari invertir-hi i desenvolupar un pla estratègic que no s’està portant a terme. Així mateix, el que no es pot permetre és veure com Saragossa s’està convertint en un pol logístic mentre que a Lleida, que insisteixo que té unes millors condicions, perquè fins i tot el futur Corredor Mediterrani hi passarà molt a prop, el seu potencial no s’està esprement. Per tant, alguna cosa no s’està fent bé.

La patronal s’oposa a la reforma laboral que ha proposat el ministeri de Treball. Per què?

En la situació actual, la reducció de jornada que planteja el Govern espanyol de 40 a 37 hores i mitja generaria problemes de continuïtat en petites empreses i en determinats sectors si no s’acompanya també d’altres canvis. No és una reforma ben plantejada, perquè no té en compte les problemàtiques que afecten les pimes, com ara l’alt grau d’absentisme, les càrregues administratives i burocràtiques i la baixa productivitat. Així mateix, actualment som el segon país d’Europa amb pitjor productivitat.