El sector farratger de Lleida augmentarà aquest any la seua producció entorn del 25%

La campanya farratgera d’aquest any es presenta molt diferent de la del passat exercici, que va estar marcat per la sequera i el tancament del Canal d’Urgell en el cas de la província de Lleida. Per a aquest any, les primeres estimacions auguren un increment de la producció que rondarà el 25 per cent. En concret, l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat, AEFA, anticipa les primeres estimacions sobre la producció d’alfals i altres farratges deshidratats que augmentaria prop d’un 15% en el conjunt de l’Estat, segons les primeres dades de producció i superfícies de cultiu publicades per l’associació.

La producció a Espanya per a aquesta nova campanya 2024/25, passaria de les 980.000 tones a la campanya anterior a més d’1.100.000 per a aquest any.Quant a la distribució dels farratges processats, estarà dominada per la producció de bales d’alfals deshidratat, que assoliria el 52,4%. Per la seua part, el format granulat o pèl·lets assoliria un 23,7% de la producció i la civada farratgera suposaria un 7,3%, mentre que el 16,6% correspondria a la producció d’altres farratges (festuca, ray gras, veces o farratge mix).La producció augmentarà a la majoria de les zones productives, encapçalades per Navarra (27%), Catalunya (25%) –on pràcticament tota la superfície es concentra a les comarques de Lleida– o Castella-la Manxa (23%). A Castella i Lleó creixeria un 19% i a Aragó, un 10%.

Els increments de producció més grans es donen a Lleida, Navarra, Castella i Lleó i Aragó

Quant a la superfície destinada a la producció de farratges deshidratats de cara a aquesta campanya, s’estima que serà lleugerament superior a les 106.000 hectàrees. Aquestes dades suposen un augment del 9% respecte a l’any passat. Un total de 90.755 hectàrees serien de regadiu, mentre que els secans destinats a la producció de farratges superen les 15.000 hectàrees, la gran majoria a Castella i Lleó. Aquest increment pot deure’s a dos factors. D’una banda, explica AEFA, la seguretat que ofereixen els cultius farratgers menys afectats per condicions climàtiques adverses, que tant han patit els últims anys. De l’altra, els avantatges que ofereix la nova PAC si s’opta per cultius millorants com l’alfals.

A més, els productors de cereal d’hivern han tancat una campanya atípica pel gran contrast de rendiment entre les diferents zones productores i pels preus baixos a causa dels elevats costos. Mentre que en alguns llocs la collita ha estat molt bona i de qualitat, en d’altres ha estat pitjor, fins i tot, que la de l’any passat, que va estar marcada per la sequera i la pèrdua de bona part de la producció. Aquest últim és el cas, per exemple, de la zona central de la Segarra.