Raimat aconsegueix estalviar el 30% d'aigua en vinyes amb reg soterrat

El celler Raimat ha arrancat la verema marcada per la qualitat, gràcies a unes condicions meteorològiques òptimes en general, amb només un únic punt negatiu, les gelades primaverals, que minvaran el 10% la producció. Aquest any ha posat en marxa un sistema de reg soterrat en una parcel·la que li permet estalviar un 30% d'aigua.

L’aigua és un bé escàs i el celler Raimat, conscient d’aquest fet, manté des de dos dècades enrere una aposta per la investigació i l’aplicació de tècniques com el reg de suport i de precisió. Un sistema de teledetecció identifica sobre el mapa quins punts de la vinya necessiten aigua, quanta i en quin moment precís i s’activa de forma programada el reg intel·ligent, només en els punts imprescindibles. A més, en els últims mesos, Raimat ha provat amb èxit el reg soterrat, a uns 40 centímetres de profunditat per aportar aigua directament a l’arrel de la vinya i evitar-ne l’evaporació. L’estalvi d’aigua amb aquest tipus de reg se situa entre el 20 i el 30%. S’ha posat en marxa en una vintena d’hectàrees d’albariño. Juntament amb altres tècniques, com les cobertes vegetals (vegetació herbàcia entre ceps) o el mulching (embuatats orgànics amb restes vegetals), ha reduït la despesa d’aigua en tota la vinya en més del quinze per cent i al celler fins un cinquanta per cent en l’última dècada.

A més, per primera vegada recollirà raïm de ceps que no ha rebut cap tipus de pesticida: ni químic ni orgànic (utilitzat en viticultura ecològica), gràcies a un innovador sistema per controlar malalties de la vinya com l’oïdi i el míldiu només a través de llum ultraviolada. S’ha aplicat amb un prototip amb forma de túnel en una extensió de prop de 5 hectàrees. Així ho va explicar ahir el director del celler, Joan Esteve, en l’arrancada de la verema. Va qualificar les expectatives com a molt bones, amb un raïm “sa i equilibrat”. La meteorologia s’ha aliat, en bona mesura, amb la producció, amb un maig fresc que ha tornat els treballs de verema a les dates habituals. Però les gelades primaverals situaran el volum entre un 10% i un 15% per sota del seu potencial productiu. De les 2.000 hectàrees de vinyes, “probablement la finca ecològica més gran del món”, sortiran uns 6,5 milions de quilos de raïm per als vins Raimat. S’hi afegiran de l’ordre de 6 milions més per a vins base cava de Codorníu, i tots amb unes expectatives de qualitat molt bones.

Els treballs de verema s’adeqüen a les hores més fresques de la jornada com a moment òptim per a la recollida del raïm, unes tasques en les quals treballen unes vuitanta persones. Joan Esteve va explicar que la majoria són persones que participen any rere any en aquests treballs i que bona part d’ells són agricultors de la zona. Han començat amb la varietat chardonnay i després està previst continuar amb pinot noir i xarel·lo, primer per a l’elaboració de cava i després de vins, per acabar amb les varietats negres a mitjans d’octubre.

Segrià i Urgell concentren set de cada deu hectàrees de vinyes

Lleida dedica poc més de 4.500 hectàrees a vinyes, amb una distribució territorial clarament dominada pel Segrià i l’Urgell, que concentren el 71% de la superfície total, segons les últimes dades públiques de la conselleria d’Acció Climàtica. En concret, situa en 4.536 les hectàrees de vinyes, de les quals els 1.920 corresponen al Segrià i 1.301 a l’Urgell. Al darrere es col·loquen les Garrigues amb 601, a la Noguera se’n conreen 326 i al Pallars Jussà dediquen a aquest cultiu 270 hectàrees més. A la resta de comarques no s’assoleix el centenar d’hectàrees i en algunes la Generalitat no té cap finca comptabilitzada. En concret són dotze hectàrees a l’Alt Urgell, una de sola a la Val d’Aran, 13 al Pallars Sobirà, 82 a la Segarra i 10 al Solsonès. Se n’hi afegeixen set més a la Cerdanya.A més, compta amb la denominació d’origen Costers del Segre, que reuneix 4.000 hectàrees de vinyes i 36 cellers. L’àrea de la denominació és diversa tant en característiques geològiques com climàtiques. Les vinyes estan a altituds d’entre els 200 i 1.100 metres. Les subzones d’Artesa i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes de més altitud i influència pirinenca. Raimat, a l’extrem oriental, té un relleu suau i un clima continental, segons la informació de la mateixa denominació d’origen. La subzona del Segrià, és característica de terres de secà. Les Garrigues i la Vall del Corb, per la seua part, es caracteritzen per les seues terres àrides. Raimat és un dels cellers europeus més precoços en la verema i en les pròximes dates la iniciaran la resta del sector.