La cotització de pera es manté malgrat la caiguda de la producció

La producció de pera d’aquest any a Lleida està marcada per la qualitat, però també per una caiguda de l’oferta per raons meteorològiques. Malgrat aquesta menor disponibilitat de quilos, els preus al tauler de Mercolleida es mantenen estables respecte a les mateixes dates de l’any passat. La llimonera amb calibres superiors a 60 es valora entre 70 i 90 cèntims d’euro. L’ercolini del mateix calibre es calcula que val al mercat entre 60 i 80 cèntims. Aquest any es preveu que la producció d’ercolini caigui un 19% respecte a l’any passat i es quedi en tot just 4.070 tones. En el cas de la llimonera el descens és d’un 18% i la collita es limita a 14.050, segons indiquen les previsions de la patronal Afrucat i la conselleria d’Acció Climàtica.

Pel seu costat, el sector ha començat aquests dies la recol·lecció de la pera conference, la més important pel que fa a nombre d’hectàrees conreades, a Lleida. En concret, aquest any s’esperen recollir unes 30.140 tones, la meitat que l’any passat. Els grans competidors de la conference de Lleida són els Països Baixos i Bèlgica, on també hi ha una gran minva de quilos. Per això, el sector confia que el mercat valori correctament aquesta fruita, no només per l’escassa oferta, sinó per la gran qualitat tant gustativa com en calibres que presenta a les explotacions lleidatanes.

En aquesta dècada, els pagesos de Lleida n’han reduït en 7.938 hectàrees la superfície

Per una altra banda, la reforma del reglament de la llei d’estrangeria ha reactivat les demandes del sector primari per facilitar la contractació d’emigrants i solucionar així el problema de la falta de mà d’obra. El sector reclama eliminar traves a les contractacions d’estrangers. Pere Roqué, líder d’Asaja-Lleida, recorda la dificultat per als “transeünts” que ja són a Espanya i no poden treballar per no tenir papers.Així, insisteix a crear un carnet de campanyes per a tot Espanya, una acreditació de professional del camp per a una persona durant les collites i que quan s’acabin torni al seu país de residència, perquè no és partidari de “papers per a tothom”.

Acaba de complir-se una dècada del tancament del mercat rus a la importació de fruites i hortalisses de la UE i l’Europa productora no ha pogut compensar la pèrdua d’aquest mercat, però ha sabut reestructurar-se i consolidar el mercat europeu i continuar diversificant la seua exportació. Així ho va assenyalar ahir Afrucat, que afirma que Espanya ha perdut 20.000 hectàrees de préssec i nectarines, 7.938 de les quals a Lleida, i exporta un 17% menys respecte a l’any 2013. Rússia ha substituït la importació de fruita de pinyol bàsicament amb compres a Turquia, que han passat de 34.147 tones el 2013 a les 225.959 de l’any passat 2023.

Polònia i Bèlgica van haver de canviar dràsticament el seu perfil exportador substituint les destinacions per a les 758.000 tones de pomes i les 100.000 tones de peres que aquests països enviaven respectivament al mercat rus. De fet, s’ha traduït en més pressió, per exemple de poma polonesa, a Espanya.Rússia també ha incrementat la seua superfície de plantació de fruites i verdures en un 32 per cent en global. Avui té més de 10.000 hectàrees noves de pereres i més de 50.000 hectàrees de pomeres. La nova superfície russa de poma seria equivalent a tota la catalana.

Segons Manel Simon, director general d’Afrucat, “des del veto rus hem recorregut un camí costós, dolorós i molt complicat. Vam perdre de sobte un mercat amb 150 milions de consumidors que tenia un índex de creixement molt interessant en un moment en què Espanya era la primera exportadora mundial de préssecs i nectarines i Catalunya representava el 55% d’aquesta exportació total”. “Ens hem reinventat en un temps rècord. Vam haver de substituir Rússia per un increment en el consum intern i per reforçar les relacions comercials amb països ja coneguts com eren Alemanya i Itàlia”, així com obrint nous mercats.