Els pagesos apressen a una política de suport per a xarxes antipedra

Les organitzacions agràries i la patronal del sector de la fruita, Afrucat, van ser unànimes ahir al valorar la necessitat que s’articulin mesures d’ajuda perquè els agricultors puguin posar xarxes antipedra a les seues explotacions. Es presenta com la fórmula de plantar cara al granís, per sobre dels canons d’ones d’acetilè, com l’instal·lat a Fraga i que ha desencadenat la polèmica, o el que està ubicat a Torrebesses. L’enginyer tècnic agrícola Francesc Xavier Miarnau adverteix que la inversió difícilment és assumible per bona part dels agricultors. Només la instal·lació de les malles pot representar una inversió de 25.000 a 35.000 euos per hectàrea.

El gerent d’Afrucat, Manel Simon, va defensar que l’absoluta prioritat dels productors és cobrir els seus cultius, però que només es pot fer en funció del valor afegit que generen les explotacions. Considera que el suport als productors en aquest aspecte hauria de ser el que va qualificar com a política de país. Va posar com a exemple el cas d’Hongria, on va afirmar que existeixen subvencions del 60 al 80% per afrontar els costos de la protecció dels cultius. S’hi inclou des de ventiladors i cremadors amb aire calent per intentar minimitzar danys per gelades a les malles per lluitar contra els estralls que provoquen les tempestes de granís. A Itàlia, va afegir, també existeixen subvencions. Simon va anar més enllà i va advertir que dins d’aquestes polítiques clau s’haurien d’incloure també programes específics de lluita contra plagues que es donaven per controlades però que a les últimes campanyes han tornat a agafar força i virulència, com el cas de la mosca de la fruita.Des de JARC, Sergi Balué va defensar la urgència de poder instal·lar sistemes antipedra per què “no es pot viure de l’assegurança ni perdre la feina de tot un any en tot just cinc minuts de tempesta”. Jaume Gardeñes, d’UP, també va defensar la necessitat de poder lluitar contra la pedra amb malles. Pere Roqué, des d’Asaja Lleida, va apuntar que la demarcació registra entre deu i dotze tempestes amb granís cada campanya i que serà necessari buscar informació detallada sobre com es pot pal·liar els efectes negatius que colpegen el sector.