Un estudi revela que retardar la jubilació augmenta el risc de mort
Dos persones grans amb maletes per un carrer de Madrid.
Retardar l’edat de jubilació augmenta el risc d’una mortalitat primerenca, de manera que demorar un any la sortida del mercat laboral eleva "significativament" el risc de morir entre els 60 i els 69 anys, especialment als sectors i ocupacions físicament més exigents i subjectes a un nivell d’estrès emocional i mental més gran. Així ho revela un estudi publicat aquest dimecres per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), en el qual s’afirma que aquest risc de mortalitat primerenca és "molt menor" entre aquells treballadors que tenen accés a mecanismes de jubilació parcial que els permeten reduir les seues hores de feina a partir de determinada edat.
L’informe de Fedea se serveix d’un experiment generat per la reforma espanyola de 1967, en la qual es va modificar l’edat de jubilació anticipada en funció de la data en la qual els individus van començar a cotitzar al sistema de Seguretat Social, endurint així l’accés a aquesta figura per a un subconjunt de cohorts de treballadors.
En concret, l’esmentada reforma establia que aquells qui van començar a cotitzar abans de l’1 de gener de 1967 podien jubilar-se voluntàriament a partir dels 60 anys, mentre que la resta, amb algunes excepcions, havien d’esperar fins els 65 anys. Els autors de l’estudi investiguen els efectes de l’esmentada reforma sobre l’edat de sortida del mercat de treball i els d’aquesta última sobre la mortalitat en edats properes a la de jubilació.
Així, l’estudi presta especial atenció a com varien els efectes sobre la mortalitat depenent de les característiques dels llocs de treball i la flexibilitat de la jornada. "Els resultats mostren que retardar un any la sortida del mercat laboral augmenta significativament el risc de morir entre els 60 i els 69 anys. El risc es concentra especialment als sectors i, especialment, les ocupacions físicament més exigents i les subjectes a un nivell d’estrès emocional i mental més gran, i és molt menor per als individus que tenen accés a mecanismes de jubilació parcial que els permeten reduir les seues hores de feina a partir de determinada edat", afirma l’informe.
Partint d’aquests resultats, els autors de l’estudi calculen el cost o benefici social de restringir o eliminar l’opció de la jubilació anticipada i mostren que "l’impacte advers sobre l’esperança de vida supera els guanys fiscals". Utilitzant el valor d’un any de vida ajustat per qualitat als 60 anys a Espanya, l’estudi assenyala que un augment de 0,46 anys en l’edat en morir es tradueix en una pèrdua social valorable en 8.564 euros per cada individu.
D’altra banda, Fedea afirma en aquest estudi que l’esmentada reforma suposa un retard a la sortida del mercat laboral que genera, de mitjana, una aportació addicional al sistema de pensions i uns ingressos fiscals de 1.925 euros.
A més, a causa que tal reforma condueix a una mortalitat primerenca, la Seguretat Social estalvia 3.228 euros per jubilat en beneficis de pensió. Com a resultat, defensa Fedea, la Seguretat Social obté un guany fiscal de 5.213 euros gràcies a la reforma. "En suma, els estalvis fiscals derivats del retard en la jubilació i la reducció de la durada dels pagaments de les pensions no compensen la pèrdua social associada a la reducció de l’esperança de vida, la qual cosa suggereix que la reforma no és econòmicament beneficiosa en el context més ampli del benestar social", conclou l’estudi.
Per a Fedea, els resultats d’aquest informe apunten a la necessitat de dissenyar "amb compte" els detalls de les polítiques de jubilació, atenent els seus possibles efectes sobre la salut dels treballadors. "És important, en particular, tenir en compte el grau d’exigència física, emocional i mental de les diferents ocupacions a l’hora de fixar les edats mínimes i legals de jubilació, que no poden ser iguals per a tothom", al·lega. Així mateix, advoca per introduir, amb caràcter general, mecanismes flexibles de jubilació anticipada i parcial que permetin als treballadors modular les seues hores de treball a la part final de la seua carrera laboral.
