El BCE retalla els tipus d’interès en un quart de punt

El Banc Central Europeo (BCE) ha abaixat el tipus d’interès de referència en un quart de punt, fins el 3,5 %, en la que és la seua segona retallada de l’any, mentre ha reduït en una dècima, al 0,8 %, el creixement previst per a l’eurozona el 2024. El consell de govern de l'entitat, que s’ha reunit aquest dijous a Fráncfort (Alemanya), ha retallat en 0,25 punts la taxa de facilitat de dipòsit -que remunera l’excés de reserves a un dia i és el seu nou tipus de referència-, fins el 3,5 %. Les operacions principals de finançament (OPF) -les injeccions setmanals de crèdit- i la facilitat de crèdit –la que deixa als bancs a un dia– se situaran en 3,65 % i 3,9 %, respectivament, després d’introduir el BCE un ajustament tècnic.

Encara que a Espanya el focus s’havia posat fins ara en el tipus OPF, aquest ha perdut rellevància en el context de superàvit de reserves com és l’actual, en el qual els bancs dipositen el seu excés de liquiditat en l’organisme, la qual cosa fa que la rendibilitat que paguen les entitats financeres, és a dir, la facilitat de dipòsit, sigui el tipus de referència per a la política monetària. L’organisme ha afirmat en un comunicat que, en el context actual, resulta apropiat "fer un pas més en la moderació del grau de restricció de la política monetària".

Segons el BCE, malgrat que la inflació interna continua sent alta, les pressions sobre els costos laborals s’estan moderant i els beneficis estan esmorteint parcialment l’impacte dels salaris, mentre les condicions de finançament continuen sent restrictives i l’activitat econòmica és encara continguda. El BCE ha reiterat que el seu objectiu continuarà sent assegurar que la inflació torna al 2 % a mitjà termini i mantindrà els tipus d’interès "en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari per aconseguir aquest objectiu".

Juntament amb la decisió de tipus, el BCE ha publicat les seues previsions macroeconòmiques actualitzades, en les quals ha retallat en una dècima, el 0,8 %, el creixement previst per a l’eurozona el 2024, així com per a 2025 i 2026, anys en què espera avenços de l’1,3 % i de l’1,5 %, respectivament. Les previsions d’inflació es mantenen igual que en juny, en el 2,5 % per a 2024, el 2,2 % per a 2025 i l’1,9 % per a 2026, el que suposarà assolir el 2026 l’objectiu d’estabilitat de preus que guia la política de l’entitat.

La inflació interanual a l’eurozona es va reduir quatre dècimes a l’agost, fins el 2,2 %, el seu nivell més baix des de juliol de 2021, mentre que el PIB va augmentar un 0,2 % en el segon trimestre de 2024, una dècima menys respecte als tres primers mesos de l’any. La reunió també ha suposat l’estrena a Fráncfort del nou governador del Banc d’Espanya (BdE), José Luis Escrivá, després que prengués possessió del seu càrrec el passat 6 de setembre en plena polèmica pel seu nomenament, que compta amb el rebuig de l’oposició per passar directament des de l’Executiu, on ostentava el Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública.

El BCE ha retallat per segona vegada els tipus d’interès aquest any, després que al juny els rebaixés també en un quart de punt, en el que va ser el primer descens en vuit anys i des que va començar el seu cicle d’enduriment de la política monetària per l’escalada de la inflació, amb 10 pujades consecutives entre juliol de 2022 i setembre de 2023.