El BCE retalla per segon cop aquest any els tipus d'interès en un 0,25%

El Banc Central Europeu (BCE) va abaixar ahir el tipus d’interès de referència en un quart de punt, fins al 3,5%, en la que és la seua segona retallada de l’any, mentre que va reduir en una dècima, al 0,8%, el creixement previst per a l’eurozona el 2024. El Consell de Govern, que es va reunir a Frankfurt (Alemanya) amb la primera participació de José Luis Escrivá al capdavant del Banc d’Espanya, va retallar en 0,25 punts la taxa de facilitat de dipòsit –que remunera l’excés de reserves a un dia i és el seu nou tipus de referència–, fins al 3,5%. Les operacions principals de finançament (OPF) –les injeccions setmanals de crèdit– i la facilitat de crèdit –la que presta als bancs a un dia– se situaran en el 3,65% i el 3,9%, respectivament, després d’introduir el Banc Central Europeu un ajustament tècnic.

Aquesta és la segona retallada dels tipus d’interès aquest any, després que al juny els rebaixés també en un quart de punt, en el que va ser el primer descens en vuit anys i des que va començar el seu cicle d’enduriment de la política monetària per l’escalada de la inflació, amb deu pujades consecutives entre juliol de 2022 i setembre de 2023.L’organisme va afirmar que, en el context actual, resulta apropiat “fer un pas més en la moderació del grau de restricció de la política monetària”. Segons el BCE, malgrat que la inflació interna continua sent alta, les pressions sobre els costos laborals s’estan moderant i els beneficis estan esmorteint parcialment l’impacte dels salaris, mentre que les condicions de finançament continuen sent restrictives i l’activitat econòmica és encara continguda. El BCE va reiterar que el seu objectiu continuarà sent assegurar que la inflació torna al 2% a mitjà termini.La rebaixa de tipus d’interès es tradueix en crèdit, tant hipotecari com al consum i empreses, més barat, però també en una menor remuneració pels dipòsits.

Lleugera retallada de les previsions de creixement per a l’eurozona

■ El BCE va publicar ahir les seues previsions macroeconòmiques actualitzades, en les quals retalla en una dècima, al 0,8%, el creixement previst per a l’eurozona el 2024, així com per al 2025 i el 2026, anys en què espera avenços de l’1,3% i de l’1,5%, respectivament. Les previsions d’inflació es mantenen igual que al juny, en el 2,5% per al 2024, el 2,2% per al 2025 i l’1,9% per al 2026, cosa que suposarà assolir el 2026 l’objectiu d’estabilitat de preus que guia la política de l’entitat. La inflació interanual a l’eurozona es va reduir quatre dècimes a l’agost, fins al 2,2%, el nivell més baix des del juliol del 2021. El PIB va augmentar un 0,2% en el segon trimestre del 2024, una dècima menys que de gener a març.