No hi ha límits en el treball

Una de cada deu persones amb discapacitat intel·lectual està treballant a Espanya. El 78% de les persones tenen interès a trobar feina, però només el 29% ho aconsegueix. Avui presentem quatre exemples de lleidatans que sí que ho han aconseguit.

Qualsevol persona, amb discapacitat o no, té el dret de poder treballar, de sentir-se realitzada, encara que la realitat és que per a aquestes persones el fet de formar-se o trobar una feina els pot resultar més complex. Per facilitar-los aquest objectiu existeixen les associacions i fundacions que ofereixen un suport integral, des de l’orientació professional i la formació fins a l’acompanyament en el procés de recerca d’una sortida laboral. Aquestes entitats no només faciliten eines i recursos, sinó que també brinden el suport emocional i la motivació necessaris per superar els obstacles i assolir els objectius laborals. En aquest reportatge expliquen les seues experiències la Sara, el Víctor, la Meri i l’Ami, quatre treballadors amb discapacitat que són un exemple d’inserció laboral, formant part d’aquest 29% d’aquest col·lectiu que han aconseguit trobar un lloc de treball. A més, a aquestes persones els han ajudat l’associació Aspid, la fundació privada Ilersis, l’associació Down Lleida i la fundació Aspros, respectivament. Aquestes entitats socials han aconseguit que desenes de persones hagin pogut incorporar-se laboralment aquest últim any. També hi ha moltes altres fundacions a Lleida que contribueixen a complir aquest objectiu.

«He aconseguit fer el que m’agrada i no en un centre»

Sara Ventaja, lleidatana de 28 anys, és dependenta a la botiga Encuentro des de fa dos anys i mig situada a la plaça Sant Joan. Treballa dotze hores a la setmana amb un horari de tres hores al dia per poder ensenyar-li sense pressa les seues tasques i així les pugui aprendre bé. Anteriorment, havia treballat a Decathlon durant sis mesos.“Des del 2017 vaig començar a buscar feina i em va ajudar l’Associació Aspid. Ja havia fet les pràctiques a Encuentro dins d’un programa per agafar experiència laboral i fa dos anys i mig em van trucar per treballar aquí i vaig acceptar”, afirma. Aspid aconsegueix que anualment s’integrin laboralment entre el 20% i el 30% de les persones ateses.“Som com qualsevol persona, només necessitem adaptabilitat i actualment costa molt trobar una feina on estiguin disposats a fer-ho. En el meu cas és simplement explicar-me les coses més a poc a poc, a un altre ritme. Potser una altra persona triga tres mesos, mentre que jo en necessito sis, però n’aprenc igual de bé”, assegura.“Hi ha moltes empreses que no em contractaven perquè no podien adaptar-me el lloc. Només em costa pujar escales per agafar coses i carregar pes, però totes la resta puc fer-ho”, replica.De cara al futur afirma que “el meu somni és treballar de monitora de lleure amb nens, però no vaig acabar l’ESO perquè no em sentia a gust en aquest entorn escolar i la majoria de professors no m’ajudaven ni em donaven facilitats. Hi havia assignatures en les quals m’havia d’emportar un llibre per llegir pel meu compte”. Però afirma que actualment s’està esforçant molt per aconseguir el seu objectiu de ser monitora i, encara que no ha finalitzat l’ESO, va fent cursos i està molt convençuda de poder complir el seu somni.L’any passat Aspid va aconseguir que 144 persones amb discapacitat trobessin feina.

«M’agrada molt l’ambient professional, estic molt còmoda»

Ami Sumary, de 23 anys, està treballant des de fa unes tres setmanes en l’àmbit tèxtil de la botiga Pepco, ubicat a l’avinguda de les Garrigues de Lleida. Porta a terme tasques de dependenta i organitza la roba, entre altres coses. Treballa quatre hores al dia en torns rotatius de matí o tarda segons convingui, de dilluns a dissabte, amb un dia de festa a la setmana. Fa dos anys va estar treballant de dependenta, de cambrera i en un magatzem. “Vaig estar buscant feina constantment fins que la vaig trobar”, assegura. “El mes de setembre treballaré i estudiaré alhora, he parlat amb Pepco per incorporar-me el mes que ve en torn de tarda per poder estudiar al matí i assistir a un curs d’administració a Incorpora”.Des del Programa Incorpora de la Fundació La Caixa impulsen la integració sociolaboral de les persones amb risc d’exclusió social perquè puguin trobar una feina. Durant el primer semestre d’aquest any ha facilitat llocs de treball a 91 persones amb discapacitat. També ofereixen diferents cursos per formar les persones amb discapacitat i augmentar així les possibilitats de trobar feina.“Tenia por a començar la feina, però la veritat és que han estat tots molt acollidors i em sento bastant bé, estic aprenent a poc a poc sense pressions. Hi ha molta feina, però és fàcil”, assegura.“M’estic replantejant iniciar una carrera universitària de periodisme, cine o alguna cosa semblant l’any que ve, perquè realment m’interessen aquests àmbits.”

«La meua mare m’ha portat al món així i jo soc com soc»

Meri Bueno és treballadora del McDonald’s situat al carrer Carmen Laforet de Lleida des del novembre de l’any passat, és a dir, des de fa 10 mesos. S’encarrega de recollir i netejar la sala. Anteriorment, havia treballat en diversos llocs com per exemple a SEGRE durant uns 10 anys.“La Meri volia ser artista, per això vam pensar en Grup SEGRE, que inclou la televisió i podria conèixer gent famosa, i efectivament li va encantar”, afirma la Maite, una tècnica del projecte d’inserció laboral Integra XXI. L’any passat es van complir 20 anys des de l’inici d’aquest projecte impulsat per l’Associació Down Lleida. En el seu moment va ser un projecte pioner a Lleida perquè utilitzava la metodologia del treball amb suport a l’empresa ordinària. Es va crear amb l’objectiu de donar resposta a tots aquells nois i noies que volien treballar. Va començar amb 6 persones i ara ja en beneficia unes 73.“La meua mare m’ha portat al món així i jo soc com soc. Ha estat difícil trobar feina, perquè no és fàcil aconseguir fer alguna cosa que t’agradi i a sobre amb 40 anys. El meu lloc de treball d’ara m’encanta, m’agrada el contacte amb la gent i amb els companys estic molt a gust”, assegura.“Per fer bé la teua feina primer t’ha d’agradar, ha de mantenir-te motivat, has de tenir ganes d’anar-hi i sentir-te realitzat.”

«Em van oferir el lloc des de la Fundació i estic content»

El Víctor Espinosa, de 25 anys, és un treballador del Centre Especial de Treball (CET) de la Fundació Privada Ilersis de Lleida dins de l’àrea d’hostaleria a Bo de Shalom. El CET Ilersis dona suport a l’activitat professional de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb risc d’exclusió social. Sota aquest marc, hi ha diverses activitats com la fusteria, serveis de neteja, jardineria i càtering, entre altres, que ocupen 119 persones amb discapacitat.L’horari de treball del Víctor és de dilluns a dissabte de 08.00 fins a les 15.00 hores i algun dia pot fer també de tarda si es necessita reforç a La Gremial.“Fa tres anys del contracte, però abans estava a l’Ocupacional, i després va sortir la Formació Professional Ocupacional Dual i vaig començar a treballar de cambrer a la Llotja i a La Gremial. És teoria i pràctica alhora”, explica el Víctor. Es tracta d’un contracte de formació en alternança, amb el qual combina la part teòrica amb la pràctica. Fan quaranta hores a la setmana, però dins d’aquell temps hi ha un percentatge de formació i un altre de laboral.“Em van oferir el lloc des de la Fundació i estic content. Em sento molt integrat al treball, amb els companys, l’ambient..., estic molt content”, assegura el Víctor. Fins i tot afirma que aquest any va estar uns mesos de baixa per una intervenció quirúrgica i ja volia tornar a la feina i estar en contacte amb els seus companys i amb la gent, poder relacionar-se i sentir-se realitzat.Així mateix, segons la seua mare, “és una persona reservada i tímida i el fet de poder estar en aquest lloc de treball l’ajuda molt. A més, han format un gran equip i els considera la seua família. El contacte amb la gent, ser cambrer i estar pendent dels clients també l’ha ajudat a obrir-se i a socialitzar més. Jo penso que ha crescut com a persona i per a mi és una gran satisfacció veure’l tan content i il·lusionat”, comenta.