Les fires agroalimentàries lleidatanes van rebre 697.200 visitants que van generar 67,2 milions d'euros el 2023
Cada visitant gasta de mitjana 96 euros en el certamen i l'estança al municipi, segons un estudi fet per la UdL
Un estudi elaborat per la Càtedra de Turisme d'Interior i Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL) calcula que les 83 fires agroalimentàries celebrades a la demarcació de Lleida l'any 2023 van rebre 697.200 visitants i aquests van generar un impacte econòmic de 67,2 milions d'euros. Aquest import té en compte les compres de productes i serveis al certamen així com les despeses fetes durant l'estança als municipis. La despesa mitjana va ser de 96,4 euros per persona, 44 dels quals corresponents a despeses fetes als certàmens i la resta en restauració o oci.
Segons l'estudi, les tres fires més visitades van ser la de Sant Josep a Mollerussa (138.000 visitants), Sant Miquel a Lleida (130.000) i Sant Ermengol a la Seu d'Urgell (70.000).
L'estudi fet per la UdL, amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, estima que els 697.200 visitants van generar un impacte econòmic de 67,2 milions d'euros durant les seves despeses a les fires (30,8 milions) i la seva estança als municipis on es celebraven (20,5 milions en restauració i 15,8 en oci). Així, la despesa mitjana de cada persona se situaria en els 96,4 euros, 44,2 dels quals corresponen als diners invertits en productes i serveis dels certàmens firals i els 52,2 restants en restauració, activitats d'oci o allotjament.
"Això suposa un impacte econòmic bastant important per a la demarcació", ha manifestat l'autor de l'estudi i professor de la UdL, Jaume Macià, que ha afegit que "les fires atreuen persones d'edat, ingressos i nivell educatiu divers, fet que és essencial perquè continuïn tenint èxit". Segons l'estudi, el 94% dels visitants es mostren molt satisfets amb les fires i gairebé el 50% assisteix anualment a les mateixes cites, fet que "indica una alta fidelitat i un compliment de les expectatives d'aquests esdeveniments", ha dit Macià.
La gran majoria dels enquestats (82%) no consideren necessari millorar cap aspecte de les fires, mentre que la resta fan referència a la millora d'aspectes relacionats amb l'accessibilitat i la mobilitat, preus més competitius o accessibles o productes més diversos i originals, entre altres.
L'estudi s'ha elaborat a partir d'una enquesta feta a mig miler de visitants de les fires, informació extreta de la pàgina web 'Guia de fires' de l'ens provincial i de l'estudi 'Impacte econòmic de les fires a Catalunya' de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. L'objectiu del treball és analitzar l'impacte, la distribució territorial i l'experiència dels visitants als certàmens agroalimentaris que es fan a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran.
L'estat dels certàmens firals
El vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano, ha destacat que l'estudi evidencia que en els últims anys "l'enfocament de les fires ha evolucionat, passant de ser purament comercials a convertir-se també en dinamitzadors del sector turístic perquè són un pol d'atracció per als visitants que busquen experiències úniques i enriquidores".
Per la seva part, el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Jordi Verdú, ha explicat que el territori lleidatà ha guanyat 14 nous certàmens firals. Preguntat per si hi ha por a morir d'èxit, la seva resposta ha estat que "no" i que des de la diputació "no vetarem o direm que no se'n facin tantes, sinó que les inclourem en la nostra guia per fer-ne difusió".
"Els municipis creuen que les fires són una bona aposta per promocionar i divulgar el que tenen a casa seva", ha manifestat.
El 70% dels visitants es concentren en 10 fires
L'estudi també posa damunt la taula que el 70% del total de visitants a les fires agroalimentàries de la demarcació de Lleida durant el 2023 es va concentrar en deu esdeveniments. Les deu més concorregudes van ser la Fira de Sant Josep (Mollerussa) amb 138.000 persones, la Fira Agrària de Sant Miquel – Eurofruit (Lleida) amb 130.000, la Fira de Sant Ermengol (la Seu d'Urgell) amb 70.000, la Fira de l'Oli (Borges Blanques) amb 60.000, la Fira de Sant Isidre (Solsona) amb 30.000, la Fira del Torró i la Xocolata (Agramunt) 30.000, Firacóc (Tàrrega) amb 16.200, Sant Isidre-Fira del pa (Cervera) amb 15.000, Fira de l'Oli Verd (Maials) amb 14.000 i Fira de la Perdiu (Vilanova de Meià) amb 12.000.