Tempestes de pedra més grossa i amb un poder un 25% més nociu a Lleida pel canvi climàtic

El canvi climàtic s'està deixant sentir a les comarques de Lleida, que en les últimes dos dècades registren tempestes de pedra de més mida i, a més, el final de la lluita contra el granís s'ha traduït que tinguin més energia o poder nociu d'entre un 20 i un 25% més. A més, s'ha ampliat el període de risc de tempestes.

Un dels grans perills per als cultius de Lleida, en especial la fruita dolça, són les tempestes de pedra, un risc que va en augment a causa del canvi climàtic, però també cal tenir en compte les conseqüències d’haver posat fi a les mesures de lluita antigranís, amb els famosos generadors de iodur de plata. Així ho explica el catedràtic José Luis Sánchez Gómez de la Universitat de Lleó, que dissabte oferirà una conferència a la Fira de Sant Miquel, en la qual analitzarà el risc d’aparició de precipitacions de pedra a Lleida, organitzada per l’ADV Terres de Ponent. “Ara el nombre de calamarsades que es registren a Lleida és menor que fa 25 anys, però són potencialment més nocives. És el que alguns han anomenat la loteria del diable. Ara les precipitacions de granís petit són més infreqüents, mentre que les de més mida són més habituals”, explica. Alerta del procés d’escalfament global i la seua relació amb les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. “Encara que ara tanquéssim tots els focus d’emissió d’aquests gasos, cal tenir en compte que els que ja hem emès estaran actius en l’atmosfera durant cinquanta anys. Això explica els efectes exponencials que s’estan registrant. L’impacte té influència en tots els aspectes de la vida”, afegeix. Aquest escalfament és sinònim de més energia en les tempestes de granís. “Si nosaltres a l’hivern volem elevar la temperatura de casa en un grau i mig haurem de gastar molta més energia. Doncs això és el que passa amb l’escalfament global. Donem més energia a l’atmosfera i aquesta fa el que li sembla amb ella (tempestes). Cal adaptar-se als impactes del canvi climàtic mentre intentem frenar-lo, però és inevitable amb l’actual nivell d’emissions”.

Explica que els agricultors noten el canvi climàtic no només en els efectes de les tempestes, sinó en l’aparició i persistència de plagues o l’avenç de les fases dels cultius, per posar només dos exemples. També confirma que s’ha ampliat la que podríem qualificar com a finestra temporal de les tempestes de calamarsa.

Estiuet de tardor

A Lleida, dècades enrere pràcticament eren exclusives dels mesos d’estiu, els més càlids. Ara, indica, l’atmosfera ja té prou energia als mesos d’abril o maig. Els hiverns són més curts, diu, l’estiu és més llarg i apareix el famós estiuet de tardor, dates de tardor amb condicions meteorològiques més típiques de l’estiu.

A tot això cal afegir el fet que Lleida va deixar de banda la lluita contra la pedra amb els emissors de iodur de plata fa dos dècades, quan la conselleria d’Agricultura en aquella època en va eliminar l’obligatorietat. Per a José Luis Sánchez va ser un gran error polític perquè disminuïa almenys del 20 al 25% l’energia de les tempestes.

Iodur de plata, assegurança agrària i xarxes antipedra, 3 armes del sector

El catedràtic José Luis Sánchez Gómez de la Universitat de Lleó, que lidera un grup referent internacional en el camp de la investigació meteorològica, té clar que els pagesos tenen al seu abast tres armes contra els efectes de la pedra a les seues collites i que s’haurien de tenir en compte totes. Són els cremadors de iodur de plata, l’assegurança agrària i les xarxes antipedra. Considera un error que fa dos dècades es posés punt final a la xarxa d’emissors de iodur de plata, un sistema que destaca pel reduït cost. “Els generadors probablement són molt més barats que les pèrdues de cultius i el cost de l’assegurança. No acostuma a representar ni tan sols un euro per hectàrea”, i avui Lleida té 34.809 ha de pomeres, pereres, nectariners i presseguers. Defensa que aquesta lluita ha d’anar unida a la contractació de l’assegurança agrària, que a Lleida té una gran penetració en el sector. El tercer pilar, explica, són les xarxes antigranís, però recorda el seu elevat cost, que fa que per a molts productors sigui inviable fer la inversió, almenys per al total de les seues finques. Aquesta inversió es pot acostar als 25.000 euros, i Sánchez recorda que pot alterar els nivells de sucre davant d’arbres sense cobrir i que les malles tenen una vida útil d’uns 8 anys. Indica que en altres països, com França, s’aposta per cobrir amb malles una part de les finques per assegurar una producció mínima per proveir clients, i que es combina amb la lluita contra el granís amb el iodur de plata.El vicepresident de l’ADV Terres de Ponent, Pere Roqué, va destacar el treball d’investigació de José Luis Sánchez i el seu equip, que en els últims 20 anys ha analitzat més de 160.000 impactes de pedra en els granímetres distribuïts pel territori. La xifra, va recordar Roqué, és superior a la població de la capital del Segrià.