Luis Planas: «El ministeri invertirà 105 milions en regs a Lleida»

Quina opinió li mereix l’anunci d’Ursula von der Leyen que estudiarà donar més ajuts a les explotacions en la pròxima reforma de la PAC?

La negociació del nou marc financer comunitari serà un dels principals assumptes a què s’enfrontarà la Comissió Europea, la composició de la qual va anunciar fa uns dies la presidenta Von der Leyen. En aquest període cal dissenyar la PAC post-2028. Encara no sabem res sobre els fons que estaran disponibles i caldrà dotar-la prou perquè pugui continuar complint la seua funció de donar estabilitat i seguretat als agricultors i ramaders, just en un moment, en el qual es vol apostar per l’autonomia alimentària per garantir un proveïment suficient i de qualitat a tota la població comunitària. Els esforços que els demanem han de tenir finalment una remuneració adequada perquè les explotacions siguin rendibles i viables. Des del Govern saludem la iniciativa de Von der Leyen d’obrir el diàleg estratègic sobre l’agricultura a la UE i que, per fi, es doni protagonisme als agricultors i ramaders en el procés de disseny i presa de decisions sobre les polítiques agràries.

Quins seran els fonaments de la llei d’agricultura familiar que promou el ministeri que dirigeix?

Tenim el compromís de presentar a les Corts en aquesta legislatura un projecte de llei d’agricultura familiar, que permeti prioritzar i impulsar aquest model que és el majoritari a Espanya i que volem que sigui el futur. L’agricultura familiar exerceix una funció estratègica en el nostre sistema agroalimentari. Contribueix a la seguretat alimentària i ofereix alternatives d’ocupació i oportunitats per a la població de les nostres zones rurals. És clau per al desenvolupament socioeconòmic d’aquests territoris. El ministeri d’Agricultura treballa en el contingut d’aquesta futura norma. Inclourà mesures específiques relatives a les explotacions familiars, a favor dels joves i el relleu generacional i reconeixerà el paper fonamental que exerceixen les dones en la nostra producció agroalimentària i en el desenvolupament integral de les zones rurals.

Els agricultors reclamen canvis en les assegurances que consideren que no s’adeqüen a les necessitats, amb especial queixa sobre les penalitzacions en cas de finques de fruiters que han tingut sinistres els últims anys. Què s’hi pot fer?

El sistema d’assegurances agràries està sota una permanent revisió en les múltiples reunions cada any per a cada línia, amb la participació de totes les parts implicades, inclosos els representants dels agricultors. Resulta imprescindible, doncs, garantir la viabilitat del sistema perquè el sector agrari pugui continuar disposant d’aquesta important eina de gestió del risc. Per això, és necessari adoptar mesures a fi d’evitar que un número molt reduït d’assegurats que presenten una alta i reiterada sinistralitat posin en risc l’estabilitat del sistema, la qual cosa perjudica la gran majoria d’assegurats, la sinistralitat dels quals es troba dins de paràmetres raonables per l’assegurança.

Què ofereix el ministeri per a la modernització de regadius a Lleida?

El Govern d’Espanya es troba immers en el més ambiciós pla de modernització de regadius sostenibles de la història, amb més de 2.400 milions d’euros d’inversió fins al 2027. Dins d’aquest conjunt, el capítol més important és el programa d’actuacions inclòs en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb més de 1.330 milions d’inversió publicoprivada. Aquest pla contempla 8 actuacions a Catalunya amb una inversió total de 140,8 milions d’euros. D’aquestes actuacions, sis corresponen a la província de Lleida, amb 105 milions d’euros d’inversió. En aquestes inversions apostem per l’ús eficient de l’aigua i la incorporació de fonts d’energia renovables i sistemes de control i digitalització dels nostres regadius.

Agricultors i ramaders insisteixen que la llei de la Cadena Alimentària no es compleix i que en massa ocasions es veuen forçats a vendre per sota de costos. Què cal perquè realment es compleixi? 

La llei, en vigor des del desembre del 2021, suposa un canvi en la cultura de la negociació comercial dels productes. La llei està tenint ha tingut palpables efectes, positius per a l’agricultor i el ramader. Ho comprovem en determinats sectors, com el lacti. Per descomptat que queda camí per recórrer, tot canvi estructural requereix un quant temps per a una completa instauració, però és innegable que funciona. D’altra banda, poc es pot fer, si no es compta també amb una adequada organització, via cooperatives o organitzacions de productors. En el marc de les mesures de suport al sector, i amb la intenció de reforçar els mecanismes d’inspecció i control, el Govern s’ha compromès, entre altres iniciatives, a reforçar l’Agència d’Informació i Control Alimentari (AICA), elevant-la a categoria d’agència estatal. Suposarà un clar increment de la seua capacitat de control, al disposar més mitjans humans i més recursos per dur a terme les seues funcions. L’AICA ja realitza importants controls. En el primer semestre, ha controlat 6.845 relacions comercials, gairebé el triple que en tot el 2023. Però ha de considerar- se que l’AICA no és instrument d’ajuda en cas de problemes conjunturals de campanya, el seu treball és estructural i a llarg termini, i és per això que complir amb la llei de la cadena alimentària requereix un esforç únic, comú i coordinat entre totes les autoritats de control i operadors de la cadena. La col·laboració del sector és fonamental, ja que ha de denunciar si hi ha abusos.

Acords amb tercers països i importacions que, segons les organitzacions agràries, no compleixen amb els mateixos requisits de producció que a la UE apareixen com a grans cavalls de batalla. Com valora la situació? 

Els acords comercials entre la UE i països tercers són molt positius per a l’economia en el seu conjunt. Espanya és una potència exportadora de productes agroalimentaris; la quarta d’Europa i setena del món. Defensem la necessitat del bon funcionament d’un comerç global basat en regles, conegudes i transparents, que evitin obstacles innecessaris i que alhora satisfacin les demandes dels consumidors europeus en matèries com salut o protecció de medi ambient i benestar animal. Espanyasempre ha defensat davant de la Comissió un element clau per a aquest Govern, que en les relacions comercials amb tercers països s’apliquin les denominades clàusules mirall o de reciprocitat. Es tracta d’exigir als productes importats les mateixes condicions de producció que regeixen a la UE per a les produccions pròpies en seguretat alimentària i preservació del medi ambient. És una reclamació que no té encara majoria en el Consell, però que es va obrint pas. Estic convençut que s’aconseguirà en aquesta nova legislatura. 

El porcí és un dels sectors amb millors resultats econòmics, però tem els efectes de la previsible guerra comercial amb la Xina pels cotxes elèctrics del gegant asiàtic. Està en risc, el resultat del sector? 

Assistim a una escalada en les tensions comercials que amenacen la indústria agroalimentària, sector aliè al conflicte, i que es veu afectat col·lateralment per aquestes decisions. Seguim molt de prop el procediment antidúmping iniciat per la Xina per garantir que es respecta, de manera escrupolosa, la normativa internacional, amb vistes a assegurar el manteniment d’un equilibri que eviti distorsions de mercat. Des del Govern fem un seguiment detallat de l’evolució de l’expedient antidúmping i del mercat nacional i europeu. Mantenim contacte molt fluid amb la Comissió perquè, en cas de ser necessari, es puguin adoptar les mesures més adequades i eficaces, i amb la celeritat necessària, per estabilitzar el mercat. 

S’acosten canvis importants per als ramaders en matèria de sanitat animal? 

Des d’un punt de vista normatiu, res que no s’hagi comentat i que està en tràmit com és la voluntarietat del veterinari d’explotació i un profund canvi i simplificació tant en el pla sanitari com en el de benestar animal de les explotacions. És un dels nostres compromisos. Des d’un punt de vista estrictament sanitari ens preocupa i seguim molt de prop l’evolució de la llengua blava, tant a Extremadura i la frontera amb Portugal, com a Catalunya, les Balears i Aragó, i la necessitat de poder disposar com més aviat millor de vacunes, dels diversos serotips, en prou quantitats per protegir els animals i aturar la dispersió. La vacunació és l’únic mètode eficaç de lluita en malalties vectorials. Estem en permanent contacte tant amb les comunitats i les empreses per poder agilitzar les coses el màxim possible. Quant a la malaltia hemorràgica epizoòtica, estem també molt atents a com es dispersa aquest any. Com ja prevèiem està més present i amb més impacte a les zones on no va estar l’any passat. Afortunadament i gràcies a una important tasca d’investigació, impulsada pel ministeri, ja hi ha una vacuna disponible al mercat i els ramaders poden protegir els seus ramats. A més, el ministeri va repartir la setmana passada entre les comunitats els quinze milions d’euros compromesos per compensar els ramaders pels perjudicis que els han causat aquesta malaltia, inclòs el cost de vacunació. 

El preu de l’oli d’oliva baixarà al nivell anterior a l’escalada? 

L’evolució dels preus les últimes dos campanyes ha experimentat una tendència a l’alça a causa d’uns nivells de collita ostensiblement inferiors a la mitjana per les sequeres i les onades de calor en moments clau del desenvolupament productiu. A l’última campanya hi va haver una certa recuperació de la producció i l’increment de l’oferta ha permès rebaixar la tensió sobre els preus en origen, encara que continuen sent superiors. En aquesta conjuntura, cal posar de relleu la fidelitat del consumidor a l’oli d’oliva, ja que amb prou feines s’ha ressentit el consum interior. Des de l’1 de juliol s’ha suprimit l’IVA i a partir de l’1 octubre i fins al 31 de desembre se li aplicarà un tipus reduït del 2% i, després, de manera permanent formarà part de la cistella de productes i aliments bàsics, per la qual cosa mantindrà un tipus superreduït, amb l’objectiu d’afavorir un major accés del producte al conjunt de la població. Les últimes setmanes hem assistit a una estabilització de les cotitzacions en origen davant d’unes previsions de recuperació productiva en la pròxima collita. Tanmateix, no és procedent aventurar-se a estimar una xifra o tendència, molt complexa de predir, ja que són molts i variats els factors que intervenen en la formació de preus.