La ponència de la càtedra Vall Companys-UdL en el congrés de bioeconomia advoca per reutilitzar al màxim els productes
La Diputació encarrega un estudi per impulsar tres biopolígons
Fer apòsits sanitaris reciclant restes de pell de peix, tractar algues per fer refrescos o barrejar-les amb plàstics per generar ciment dedicat a la construcció o restes de closques de musclo per elaborar sorra per a gats, són alguns dels exemples exitosos que mostren cap a on ha d’anar la innovació en bioeconomia circular.
Així ho va explicar Alfons Cornella en la seua ponència La innovació no és un caprici o un luxe, és la manera de generar un nou valor, dins de la clausura de la primera jornada del tercer Congrés BIT a càrrec de la càtedra Grup Vall Companys-UdL sobre alimentació sostenible de la Fira de Sant Miquel.
Segons el fundador de l’Institut Next, en un món on les matèries primeres tendeixen a ser cada vegada més escasses és necessari inventar i reutilitzar i les empreses han de ser sistemàtiques i col·laborar entre si, establir reptes proporcionals al seu àmbit i comptar amb equips preparats que treballin a gust. “Haurem d’estar més al cas del que es tira perquè pot tenir un valor potencial i reciclar és el futur.”
En aquest sentit, va indicar que la investigació avança exponencialment. De fet, una sessió del congrés es va centrar en la bioeconomia com a generador de nous materials. Al mateix fòrum, el president de la Diputació, Joan Talarn, va anunciar que la institució ha encarregat un estudi per impulsar tres biopolígons a les comarques de Lleida “en els quals podrem desenvolupar empreses perquè tinguin el màxim impacte econòmic sense comportar efectes no desitjats al territori”.
En concret, es tracta de tres biopolígons especialitzats que tenen com a primera característica que una empresa és la que lidera la inversió i l’aposta específica. Un és el BiohubCat, una planta de compostatge impulsada per ramaders d’Alcarràs Bioproductors per acollir processos d’obtenció de bioproductes. “La iniciativa privada d’un grup de ramaders s’ha convertit en un projecte de més impacte territorial i ara s’està negociant la implantació d’altres empreses en el seu entorn convertint-se en el primer biopolígon de Catalunya especialitzat en avaluacions aplicables al sector ramader, agrícola i agroindustrial”, va indicar Talarn. Un segon biopolígon serà el d’EnergyHubCat, especialitzat en el sector de l’energia sostenible ubicat a Balaguer i amb Sorigué com a empresa privada de referència.
El tercer està especialitzat en el sector de la mobilitat sostenible i s’ubicarà a Alguaire amb Aeroports de Catalunya com a motor d’inversions. Un altre exemple és l’edifici de Hub Forestal de Catalunya que s’està construint a Vallfogona de Balaguer amb fusta del Pirineu i el principal objectiu del qual és treure el màxim rendiment als boscos catalans per a la construcció, un exemple que les matèries primeres són un gran valor afegit en la bioeconomia.