PRODUCCIÓ ECOLÒGICA
L'agricultura ecològica augmenta un 1,7% a Lleida, fins a les 139.281 hectàrees el 2023
Amb superfícies per a l'oliverar, plantacions per a alimentació animal i vinyes al capdavant, segons el ministeri d'Agricultura. Espanya ocupa el segon lloc en SAU ecològica, després de França
Imatge d’arxiu de vinyes produïdes sota el sistema ecològic. - CONSELLERIA D’AGRICULTURA
La producció ecològica agrària a Lleida va registrar el 2023 un creixement de la seua superfície de l’1,7%, amb 139.281 hectàrees de superfície agrària útil (SAU) respecte a l’exercici anterior, segons les dades de les estadístiques de producció ecològica, publicades pel ministeri d’Agricultura.
Els cultius amb més extensió en ecològic són l’oliverar (5.074 hectàrees), plantes collides en verd per a alimentació animal (4.323 hectàrees) i vinya (3.028 hectàrees).Pel que fa al nombre d’activitats de producció agrària, amb un total de 1.007 el 2023 (632 d’agrícoles, 373 de mixtes i una de ramadera), descendeix en 44 respecte al 2022.En referència a la producció animal, les activitats ramaderes ecològiques van augmentar a la província un 7,1% el 2023 respecte a l’anterior any, al situar-se en 494, amb el sector del boví com a protagonista en el 60,9% dels casos.
La producció industrial ecològica va comptar a més l’any passat amb 279 activitats relacionades amb l’elaboració d’olis, conserves de fruites, productes de fleca, begudes, vins, lactis i preparats carnis o pinsos per a alimentació animal, un 2,1 per cent més, segons indica el ministeri.En el conjunt de l’Estat, l’agricultura ecològica creix un 12% a l’incorporar 316.550 noves hectàrees el 2023. Al tancament del 2023, la superfície agrària útil (SAU) dedicada a la producció vegetal ecològica va arribar a les 2.991.881 d’hectàrees. Si s’inclouen les terres forestals ecològiques no considerades agràries, la xifra final assoliria els 3.161.038 d’hectàrees.
Aquestes dades, recopilades de les comunitats autònomes i encara provisionals fins a la seua validació per l’agència europea Eurostat, apunten que la producció vegetal ecològica ocupa el 12,51% de la SAU d’Espanya, davant el 10,83% del 2022. Els cultius amb més extensió en ecològic són la fruita seca, amb un total de 310.096 hectàrees, seguida per l’oliverar (292.868 hectàrees), cereals per a la producció de gra (261.924 hectàrees) i vinya (166.285 hectàrees). Andalusia és la comunitat autònoma amb una extensió més gran de SAU en producció ecològica (1,5 milions d’hectàrees), seguida de Castella-la Manxa (519.327 hectàrees) i Catalunya (253.642 hectàrees). A la UE, amb les últimes dades publicades per Eurostat, corresponents al 2022, Espanya ocupa el segon lloc en SAU ecològica, després de França.
El preu dels aliments puja un 284 per cent del camp a la taula
El preu dels aliments va pujar un 284 per cent des del seu origen al camp fins al consumidor final el setembre passat, és a dir, gairebé es va quadruplicar entre origen i destinació, segons l’últim informe de l’Índex de Preus en Origen i Destinació (Ipod) que ha difós l’organització agrària COAG.
L’Ipod de productes agrícoles es va incrementar fins un 306 per cent entre origen i destinació, mentre que el de productes ramaders ho va fer un 194 per cent.Entre els aliments amb més increments en tota la cadena va continuar liderant, un mes més, el plàtan, que es va encarir un 614 per cent entre origen i destinació; l’all, un 501 per cent, i l’enciam (+450%).Per una altra banda, els aliments que menys van pujar de preu entre origen i destinació van ser l’oli d’oliva verge extra (27 per cent); els ous de mida mitjana (M), un 53 per cent; i el xampinyó, un 76 per cent.
