Reivindiquem la nostra feina, reivindiquem el sindicalisme

Pensant en el 15 d’octubre, Dia Internacional de les Dones Rurals, em pregunto si calen aquests dies. Concloc que sí, i que cal que sigui una jornada reivindicativa de les mancances i necessitats, tant laborals com personals, tant de la pagesa com de la dona rural, dones, en definitiva, que convivim en un mateix context en el qual encara hem de combatre desigualtats. És un bon dia per repensar individualment i col·lectivament on som, què volem i on volem anar. I aquí vull fer un llarg parèntesi per parlar de la rellevància que ha tingut Dones d’Unió de Pagesos. 

Dones d’Unió de Pagesos es va constituir el 15 de desembre del 1996. Més de 60 dones reunides en assemblea al centre cívic Pati Llimona de Barcelona van aprovar el reglament intern i van fixar-ne els objectius. En destaquen les fites de millorar l’estatut professional de la pagesa, d’incentivar la seva afiliació a la Seguretat Social, de potenciar la formació de les pageses i la lluita per garantir que tinguin les facilitats necessàries per participar a la vida pública. A més, Dones d’Unió de Pagesos també reivindica la necessitat de prendre mesures per omplir el buit estadístic pel que fa al coneixement de l’abast del treball de la dona al camp, vetlla perquè s’estableixin programes de formació sindical i d’autoestima entre les pageses, reivindica més infraestructures per facilitar les tasques de cura (d’infants i gent gran) per poder alliberar part del temps de la dona rural per dedicar-lo a la seva professió i/o lluita, així com per adaptar les dinàmiques de les associacions agràries a les possibilitats de les dones perquè puguin utilitzar el sindicat per fer sentir la seva veu i participin de les activitats sectorials de les organitzacions. 

Des del 1996 a l’actualitat, Dones d’Unió de Pagesos ha estat una plataforma per a la formació, la sensibilització i l’apoderament. Hem organitzat xerrades, tallers i formacions per dotar les dones d’eines útils per afrontar els desafiaments del món rural i agrari. Hem promogut la presència de la dona en àmbits de responsabilitat i decisió, i hem treballat per garantir que les seves veus siguin escoltades. 

Massa vegades ens hem sentit dir que les dones som pal de paller, que som dones totterreny, que moltes cases sense les dones no haurien tirat endavant. I potser és cert i quan ens ho diuen ens fa certa gràcia però ja és hora que reivindiquem la nostra feina i el nostre lloc dins la nostra llar primer i dins la societat en general. Podem pensar que ja ho tenim –feina, família, propietats...– però com deia l’escriptora Mary Nash, de tant en tant, ens cal seure i fer un repàs del que fem per refer els fonaments; si no, la casa cau. 

Des de la reflexió i la convicció, a dia d’avui seguim afrontant desafiaments latents però també de nous. En els darrers anys, hem vist com les pageses han anat guanyant visibilitat i reconeixement, tant dins del sindicat com en l’àmbit social i públic. Han assumit rols de lideratge, han estat pioneres en l’agricultura ecològica, i han aportat noves perspectives que han enriquit la lluita per a la millora i el manteniment del sector agrari. Gràcies a la seva dedicació i esforç, hem pogut avançar en la defensa dels drets laborals, socials i mediambientals. Però la lluita no ha acabat. La conciliació laboral i familiar, l’accés a recursos, la formació i la representativitat són temes que hem de seguir abordant amb fermesa. 

El nostre compromís és ferm: volem un món rural i agrari en què les veus de les dones siguin visibles i respectades, on les seves aportacions siguin valorades i reconegudes. Volem ser subjectes i no objectes de les polítiques que es fan per a nosaltres. Volem participar d’aquestes polítiques i dir la nostra. 

Avui, celebrem el camí recorregut, però també ens comprometem a seguir lluitant. Gràcies a totes per la vostra dedicació i compromís. Continuem endavant, juntes, per un món rural i agrari més nostre! Visca les pageses, visca Unió de Pagesos!