L'economia va créixer el 2023 un 2,1% a Ponent i un 2% a l'Alt Pirineu i Aran, per sota de la mitjana del país (2,9%)
El sector serveis millora a la demarcació, mentre que la construcció perd pes i la sequera fa caure el sector primari
El catedràtic i director de l’estudi del BBVA, Josep Oliver, i la directora de zona de BBVA a Lleida, Manoli Jiménez, a la presentació de l'informe econòmic anual que elabora l'entitat
L'economia a les comarques de Ponent i a l'Alt Pirineu i Aran va créixer el 2023 un 2,1% i un 2%, respectivament, per sota del 2,9% del valor afegit brut (VAB) de la mitjana catalana. Així es desprèn de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA elaborat pel catedràtic Josep Oliver, que atribueix aquest creixement a l'augment del sector serveis, sobretot dels serveis privats personals, i les manufactures. La construcció va créixer amb més força a les comarques de muntanya, mentre que la sequera va fer retrocedir el sector primari, un 16,1% a Ponent i un 20,1% a l'Alt Pirineu i Aran. Ponent ja supera els registres d'abans de la pandèmia en un 1,1%, en canvi, les comarques de muntanya encara estan un 2,8% per sota.
El catedràtic Josep Oliver preveu que l'economia de la demarcació de Lleida creixi enguany per sobre del 3% i, per tant, "tanqui ja el cicle pandèmic" d'entre el 2019 i el 2023 i que comprèn la crisi de la covid, i la posterior inflació i l'augment dels tipus d'interès, a més dels efectes de la guerra a Ucraïna. Així, es preveu que aquest 2024 l'Alt Pirineu i Aran recuperi els registres d'abans de la pandèmia, mentre que Ponent ja va superar aquests registres en un 1,1% el 2023.
Pel que fa a Ponent, el 2023 el VAB va créixer un 2,1%, sobretot per l'augment del 3,5% als serveis (prop del 68% del VAB), allunyat del 8,4% del 2022; la recuperació de la indústria amb un increment de l'1,9% (el 2022 era del -1,6%), sobretot per la millora de les manufactures; el moderat avenç de la construcció (1,2%) i el retrocés del sector primari (16,1%) per la sequera.
A l'Alt Pirineu i l'Aran, el creixement del VAB va ser del 2%, encapçalats per la millora dels serveis (2,6%), els quals aporten vora del 77% del VAB; i la indústria (un 2,3% que representen el 8,9% del VAB), així com la construcció (2,1%), mentre que el sector primari va retrocedir un 20,1%.
Oliver ha destacat que el desplegament de la fibra òptica arreu del territori fa preveure un canvi de model que faci emergir activitats manufactureres o de serveis personals i no personals en llocs on tradicionalment no n'hi havia. "És possible que l'extensió de fibra òptica arreu de Catalunya permeti obrir àmbits que fins ara estaven tancats", ha expressat.
Les comarques on més va créixer l'economia van ser el Segrià (3,7%), el Pallars Sobirà (3,5%) i la Val d'Aran (3,1%). En canvi, va caure al Pla d'Urgell (-1,5%), a la Noguera (-0,9%) i a la Segarra (-0.1%).
