LLEIDA
L'economia de Lleida creixerà aquest any un 3%, en línia amb Catalunya
Previsió de Josep Oliver, director de l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA. Les comarques del Pirineu superaran les xifres precovid, com ja ha fet el pla
L’economia de la província de Lleida creixerà aquest any al voltant d’un 3%, en línia amb el conjunt de Catalunya, o fins i tot pot ser que lleugerament per sobre. Aquesta és la previsió del catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA, Josep Oliver, que ahir va presentar l’últim informe en la trentena edició, com va destacar la directora de zona del banc a Lleida, Manoli Jiménez.
L’evolució de la demarcació seguirà així el comportament de la sortida d’altres crisis, que sol començar a les comarques de la costa i Barcelona, per irradiar després a les comarques centrals de Catalunya i el Pirineu, va recordar.
Oliver basa les seues previsions per a aquest any en les dades fins al mes d’agost i considera que només un “any agrari catastròfic” faria que Lleida no creixés en línia amb la mitjana catalana o fins i tot per sobre. Va apuntar una evolució positiva de la indústria agrolaimentària i del metall o un “cert reverdiment” del sector de la construcció residencial.
D’aquesta manera, les comarques de muntanya recuperaran les xifres prepandèmia, com ja van fer les del pla l’any passat en un 1,1%, superant “el xoc” que primer va estar ocasionat per la crisi sanitària i que va seguir amb els problemes derivats de l’increment de la inflació i l’augment dels tipus d’interès, a més dels efectes de la guerra a Ucraïna.
Oliver va presentar en la seua visita a Lleida l’Anuari amb el balanç de l’any passat en què, com va publicar SEGRE, el pla de Lleida va créixer un 2,1% i les comarques de muntanya ho van fer en un 2%, en els dos casos per sota de la mitjana catalana (2,9%). Tot això malgrat la millora del sector serveis en un 3,5% i del 2,6%, respectivament.
L’any passat va destacar la recuperació de la indústria de Lleida (3,5 per cent, un registre molt millor que el -1,6 per cent del 2022), un moderat augment de la construcció (un 1,8%, lluny del 5,4% del 2022) i la severa caiguda del Valor Afegit Brut del primari (-17,6%), pels efectes de la sequera i l’alça de preus de primeres matèries i l’energia.
Josep Oliver destaca l’evolució de l’agroindústria i el metall a la demarcació
Josep Oliver també va voler apuntar en el costat positiu que aprecia un cert canvi de model de creixement el 2023 de la mà de la recuperació del pes de la indústria manufacturera i dels serveis privats productius. Per una altra banda, també va destacar que el desplegament de la fibra òptica a tot el territori fa preveure un canvi de model que faci emergir activitats manufactureres o de serveis personals i no personals en llocs on tradicionalment no n’hi havia.
La productivitat, el taló d’Aquil·les de l’economia
El catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA, Josep Oliver, va advertir ahir que l’evolució de la productivitat és un greu problema per a l’economia, tant catalana com espanyola. Va afirmar que l’ocupació està creixent en tots els sectors, però el seu producte interior brut no ho està fent en taxes superiors. D’aquesta manera, s’aprecia un estancament i fins i tot un retrocés en la productivitat que afecta de forma negativa en l’evolució de la renda per habitant. També va explicar que la recuperació dels registres econòmics de prepandèmia no és homogènia en tots els sectors i va apuntar, en aquesta línia, els casos de l’hostaleria o els serveis sanitaris, que encara no han assolit aquests registres.
BBVA Research calcula que el consum privat creixerà un 2,5%
El creixement del consum privat s’accelerarà fins al 2,5% el 2024 i es moderarà fins al 2,1% el 2025, avalat per la creació d’ocupació, l’augment de salaris i pensions i una menor inflació, segons l’informe Situació de Consum de BBVA Research. El consum de serveis i béns duradors continuarà liderant l’augment de la despesa el 2025, basada en el canvi en les preferències de les llars des de la pandèmia, la desaparició de les restriccions d’oferta en alguns sectors i la sensibilitat més gran al creixement de la renda i la riquesa. “La creació sostinguda d’ocupació, l’augment de salaris i pensions i el descens de la inflació continuaran estimulant el creixement de la renda disponible real de les llars (+3,5 per cent anual en 2024-2025)”, afirma.