ERC i Junts s'obren a donar suport al pla fiscal, que Podem podria tombar

La llei de l’impost a les multinacionals que imposa la Unió Europea, en la qual el ministeri d’Hisenda ha afegit part del paquet fiscal que havia anunciat, arriba avui a les últimes votacions al Congrés, després de superar per la mínima el tràmit en comissió, amb diversos punts del seu articulat encara en l’aire. Sobre el text pesa l’amenaça de Podem de tombar el projecte, després que ERC i Junts s’obrissin ahir a donar-hi suport. De moment, no inclou els impostos a banca i energètiques que exigeixen Sumar, Podem, ERC, Bildu i BNG. Per aconseguir que el text s’aprovés en comissió, al PSOE no li va quedar altra que prometre als partits independentistes català, basc i gallec que intentaria aprovar l’impost a la banca al ple d’avui mitjançant una esmena transaccional de socialistes i Junts que es va rebutjar en la comissió, així com prorrogar via decret un any el tribut a les energètiques, malgrat que prèviament havia pactat amb Junts deixar-lo morir el 31 de desembre. Per intentar aconseguir un equilibri entre ambdós bàndols Hisenda va assegurar que mantindria el pacte amb Junts per no gravar les energètiques que inverteixin en descarbonització, que són pràcticament totes. Els portaveus d’ERC i Junts al Congrés, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, van expressar ahir per separat la disposició dels seus grups a votar a favor de la reforma. Nogueras va afirmar que “el seu acord beneficia Catalunya” i va demanar a ERC donar-li suport.

Per la seua part, Rufián va apuntar a un vot afirmatiu de la seua formació i va carregar contra Junts. “Veurem què fa la dreta catalana”, va assegurar.

Qui amenaça ara de tombar la reforma és Podem, que va advertir que abans d’avalar-la amb un sí o una abstenció vol “garanties” que l’Executiu estatal disposa del suport de Junts i PNB en la pròrroga de l’impost a les energètiques.

Davant d’això, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero va avisar que de la reforma fiscal depenen 7.200 milions d’euros de fons europeus i el pla fiscal i estructural d’Espanya. A més va xifrar en 5.000 milions el cost de l’anul·lació de les reformes de l’impost de societats del PP que ara es pretén neutralitzar.