ESTUDI FEDEA
Així va impactar la pandèmia de la Covid a la renda dels lleidatans
Mentre els veïns de Cervera van perdre de mitjana 3.000 €, els de Mollerussa van incrementar els seus ingressos en més de 1.260 €
La crisi del coronavirus va tenir un impacte en la renda dels lleidatans molt dispar, segons posa de manifest un estudi fet públic per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) dels setze municipis més grans de la demarcació. La mitjana de renda imposable declarada pels veïns de Cervera es va situar el 2020 en els 22.479 euros, la qual cosa representa una caiguda de 2.996 respecte a l'exercici anterior. Al costat oposat de la balança se situa Mollerussa, amb un repunt de 1.263 euros, fins a arribar als 22.193.
A l'hora d'analitzar les evolucions, cal tenir en compte l'estructura econòmica i l'impacte diferent que va tenir la crisi de la covid-19. Va ser especialment dur en el cas de les zones turístiques, la qual cosa explicaria la caiguda de 394 de renda imposable en el cas de Vielha, fins a situar-se en els 20.193. Un altre exemple és el fort impacte a la Seu d'Urgell, amb un retrocés de 770 euros, fins a quedar en 19.686 euros.
L'agroalimentació, un sector essencial durant la pandèmia
Al contrari, aquelles activitats essencials, encapçalades per l'agroalimentació, van ser les que van tenir una millor evolució, la qual cosa explicaria l'evolució a la capital del Pla d'Urgell, amb una important activitat agrària i agroindustrial. L'empenta d'activitat agroindustrial que lidera bonÀrea explicaria també l'increment de 555 euros en la renda imposable mitjana dels veïns de Guissona, fins a assolir els 20.806 euros. La situació es repeteix a Bellpuig, en aquest cas els seus veïns van assolir una mitjana de 20.228 euros, 991 més; o a Agramunt (21.294 euros amb un augment de 602).
En el cas de la capital del Segrià, l'informe de Fedea apunta un descens de 498 euros, amb una renda de 22.193. En aquest cas, cal tenir en compte l'important pes del sector serveis en l'economia de la ciutat de Lleida, des de l'hostaleria al comerç, amb els establiments tancats durant els pitjors moments de la crisi sanitària.
Descens generalitzat de la renda a nivell estatal
Per al conjunt de municipis de l'Estat que analitza Fedea s'observa un descens de la renda mitjana entre 2019 i 2020 del 3,63 per cent per declarant i de l'1,62 per cent per habitant. L'informe situa com les localitats amb una renda mitjana més elevada Pozuelo de Alarcón, Alcobendas, Boadilla del Monte, Sant Cugat del Vallès, Majadahonda, Las Rozas de Madrid, Castelldefels, Madrid, Barcelona i San Sebastián de los Reyes. Al contrari, el municipi de menor renda mitjana és la localitat tinerfenya d'Arona.
Més de 45.000 autònoms obligats a retornar ajuts de la pandèmia
D'altra banda, el Govern central ha denegat l'ajuda a 45.357 autònoms que van cessar la seva activitat durant la pandèmia, expedients rebutjats per no haver complert els requisits legalment exigits o per no haver estat la seva activitat econòmica suspesa per l'emergència sanitària. Amb motiu de la crisi del coronavirus, l'Executiu va distribuir ajuts de manera provisional a gairebé 1,5 milions de treballadors autònoms que van tancar el seu negoci, amb una despesa de 5.237 milions entre prestacions extraordinàries i exoneracions en les cotitzacions socials.
Per percebre aquests recursos, calia estar donat d'alta a la Seguretat Social o al corrent de pagament de les quotes i que l'activitat estigués suspesa per la crisi sanitària. La xifra oferta en la resposta dista de l'estimada pel Tribunal de Comptes, que en un informe publicat a l'abril va dir que fins a 281.000 autònoms haurien pogut rebre ajuts sense complir els requisits.
En conclusió, l'estudi de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) posa de manifest l'impacte dispar que va tenir la crisi de la covid-19 en la renda dels lleidatans. Mentre alguns municipis com Cervera van patir una forta caiguda, d'altres com Mollerussa van experimentar un increment notable. Factors com l'estructura econòmica local, amb el pes dels sectors essencials com l'agroalimentari o els serveis, van ser clau en aquesta evolució diferenciada.
A nivell estatal, s'observa un descens generalitzat de la renda mitjana, tot i que amb diferències significatives entre municipis. Paral·lelament, el Govern central ha hagut de denegar ajuts a desenes de milers d'autònoms que no complien els requisits exigits durant la pandèmia, una xifra que podria ser encara més elevada segons estimacions del Tribunal de Comptes.
