VITICULTURA ANÀLISI
Costers del Segre, una DO líder en la viticultura catalana
En volum de producció, només al darrere de Cava, Catalunya i Penedès. 'Lectura' arranca una sèrie de 34 reportatges
Els agricultors, ramaders i indústries agroalimentàries de Lleida són líders en bona part dels sectors productius i la viticultura n’és un. L’últim informe de l’Institut Català del Vi i el Cava situa la Denominació d’Origen Costers del Segre com la quarta DO en producció de tot el territori català i cal tenir en compte que les dos primeres són especialment àmplies, al ser les del Cava i Catalunya, amb un 47,46% i 16,56%, respectivament. La DO Penedès es col·loca tercera amb el 8,63%, mentre que Costers del Segre és quarta amb el 7,18% del total català en l’última campanya de la qual es tenen dades, la de l’exercici del 2023.
El diari SEGRE, en concret en la seua revista dominical Lectura, arranca avui una sèrie d’una trentena de reportatges de doble pàgina que aniran desgranant i donant a conèixer els secrets de cada un dels cellers que formen part de la Denominació d’Origen, tots amb el fil conductor del riu Segre. A més, a la pàgina web del grup, segre.com, es podrà tenir accés als reportatges i facilitarà, a més, l’enllaç al web tant de la Denominació d’Origen com dels diferents cellers.
Costers del Segre reuneix en l’actualitat una superfície de 3.920 hectàrees de vinyes amb 393 viticultors al capdavant i en la campanya 2021-2022 va comercialitzar 6,45 milions de botelles de vins de qualitat. La denominació d’origen lleidatana representa un territori però set paisatges diferents. La zona plantada més gran és la de Raimat (1.782 hectàrees), seguida per les Valls del Riu Corb (1.040), les Garrigues (532), Artesa de Segre (257), Pallars (235), Segrià (51) i Urgell (23). Els seus ceps es conreen en altituds que oscil·len entre els 200 i 1.100 metres d’altitud i quatre de les seues subzones estan considerades viticultura de muntanya (Pallars, les Garrigues, Artesa de Segre i les Valls del Riu Corb).
Els productors treballen amb un total de trenta-dos varietats, dividides a parts iguals entre les blanques i les negres. Tanmateix, són les primeres les que ocupen més superfície, amb 2.223 hectàrees de varietats blanques davant les 1.697 de negres, segons dades del desembre passat.