AUTOMOCIÓ COMERÇ
Les matriculacions de cotxes a Lleida pugen un 14% al novembre
En els onze mesos de l'any assoleixen les 4.343 unitats, un 25% menys que les dades prepandèmia. El 14,3% dels comercialitzats són turismes endollables
Milers de treballadors de Volkswagen van anar ahir a la vaga a Alemanya contra els acomiadaments. - EFE
Les matriculacions de turismes i totterrenys nous han augmentat un 2,07% a la província de Lleida fins al novembre respecte als onze primers mesos de l’any passat, comercialitzant-se un total de 4.343 vehicles, segons destaquen les dades donades a conèixer ahir per la patronal de fabricants d’automòbils, Anfac; la de concessionaris, Faconauto, i la de distribuïdors, Ganvam. Només al novembre es van matricular 551 turismes, un 13,84 per cent més que el mateix mes del 2023. Malgrat aquesta evolució positiva, el cert és que les xifres de vendes encara es troben molt per sota de les registrades abans de la pandèmia de la covid-19. Entre gener i novembre de l’any 2019 a la demarcació es van matricular un total de 7.262 turismes i totterrenys. Si es compara amb el balanç d’aquest any, es constata una caiguda del 25 per cent.
En aquesta línia el sector alerta del risc que les vendes pateixin un retrocés el 2025 per les repercussions derivades de les multes associades als objectius d’emissions de CO2 previstos per a aquell any. Per complir el límit per quilòmetre recorregut establert per la Unió Europea (de mitjana 93,7 grams) seria necessari que els vehicles de zero emissions representessin aproximadament el 25% de les matriculacions.
Però si l’electrificació no aconsegueix enlairar-se al ritme necessari, no es podrien vendre els mateixos vehicles de combustió, per la qual cosa Espanya es veuria obligada a reduir les matriculacions. Aquesta mesura tindria conseqüències directes, frenant l’activitat econòmica derivada del mercat, debilitant la competitivitat del sector i no podent democratitzar l’accés a la mobilitat, va alertar la presidenta de la presidenta de Faconauto, Marta Blázquez. Així mateix, la veritat és que la incertesa per la lenta transició cap a l’electrificació i també l’elevat preu dels vehicles 100% elèctrics ha fet que les vendes s’estanquin.
D’altra banda, a la demarcació de Lleida tan sols el 14,3% dels vehicles comercialitzats fins al novembre era elèctric –híbrid endollable o 100% elèctric–, un creixement del 4,7% respecte al 2023.
El sector del motor travessa una gran crisi a Europa
El sector de l’automòbil europeu travessa actualment una greu crisi que està portant molts grans fabricants a anunciar retallades de plantilles al vell continent, i és Alemanya un dels països més perjudicats. La lenta transició cap a la mobilitat elèctrica està fent que les vendes de vehicles electrificats s’estiguin quedant molt lluny de les xifres de venda esperades. A Espanya, per exemple, circulen 540.000 vehicles elèctrics endollables, una xifra molt llunyana de l’objectiu de cinc milions i mig per al 2030. A això s’afegeix la competència de la Xina, que ha trepitjat l’accelerador i les seues empreses lideren l’electrificació amb una tecnologia molt avançada i preus molt més competitius que els dels fabricants europeus. A més, l’arribada de Donald Trump de nou a la Casa Blanca està avivant el temor d’una guerra comercial amb els EUA. Aquesta situació està impactant de ple en els fabricants de components i les fàbriques de cotxes, ja que constaten una baixada de comandes, per la qual cosa els seus treballadors temen pels seus llocs de treball.
Els empleats del grup alemany Volkswagen van iniciar ahir una vaga a Alemanya per protestar per l’amenaça del tancament de plantes i l’acomiadament de milers d’empleats a tot el país per la baixa demanda dels vehicles del fabricant en mercats clau com la Xina. Uns 66.000 empleats –més de la meitat de la força laboral de les seues fàbriques a Alemanya– es van unir a la vaga i la manifestació convocades ahir. La feble demanda, l’augment de la competència i un mercat xinès més complicat han contribuït als problemes de Volkswagen. El fabricant d’automòbils ha declarat que, a causa de la caiguda de vendes a Europa, l’empresa actualment té capacitat no utilitzada de produir al voltant de 500.000 vehicles addicionals cada any a les seues plantes, o aproximadament el potencial total de dos fàbriques senceres.
La crisi també ha colpejat el grup multinacional Stellantis, al qual pertanyen marques com Citroën, Peugeot, Opel, Chrysler, Maserati o Fiat, entre d’altres. El seu conseller delegat, Carlos Tavares, va anunciar diumenge la seua dimissió “immediata” enmig de fortes tensions amb el consell d’administració del grup i amb el rerefons dels mals resultats financers d’aquest any. Stellantis també ha emprès aquests últims mesos dures retallades de personal, amb acomiadaments massius a Amèrica i Europa.
