Miquel Sàmper, conseller d'empresa i treball: «Els Next Generation han aportat 54 milions a Lleida»

Quin és el nivell de digitalització de l’economia lleidatana i què es pot fer per millorar-lo?

Correcte, però amb molt de recorregut encara, sobretot en espais com les petites i mitjanes empreses. De totes maneres s’estan fent moltes accions. En destacaria quatre, totes fetes des de la perspectiva de la col·laboració publicoprivada, amb un paper important de la universitat. Una per exemple, impulsada des de la secretaria de Polítiques Digitals amb la Paeria i la Cambra de Comerç, més la Diputació, que va a parar al Parc Agrobiotech, on bàsicament es busquen les novetats tecnològiques dins sobretot del sector agrari. En les àrees de l’Alt Pirineu i Aran, tenim prospeccions digitals que van entorn de ramaderia, aigua, salut, turisme, patrimoni i mobilitat. Lleida, a més, és el hub de l’economia de l’espai més potent de Catalunya. Posaria dos exemples: l’Observatori del Montsec i l’aeroport d’Alguaire. Per tant, camp a recórrer, però s’estan posant les mesures per tirar endavant i de forma bastant ràpida.

Els economistes alerten que la baixa productivitat és un problema per a l’economia, tant lleidatana com catalana i estatal. Com es pot superar?

No és fàcil i és compartit. Apuntaria que la fórmula, no màgica, és la suma de la innovació, el creixement de les empreses i de, sobretot, retenir el talent. Afecta de forma especial les pimes. Moltes tenen menys de 9 treballadors i el factor talent i innovació és molt rellevant.

Com es pot retenir el talent?

El sector que més creix avui a Catalunya és el tecnològic. Juntament amb les TIC genera uns 36.000 llocs de treball anuals, més de 3.000 al mes. No hi ha cap sector que creixi a aquesta velocitat. Això ens permet pensar que ens resultarà més fàcil retenir el talent universitari. Tenim camp a recórrer important en el talent de la formació professional. Hem de treballar molt seriosament per aconseguir tenir les tres classes de talent que necessitem en qualsevol empresa: la mà d’obra, la segona i en la que tenim més problemes que és l’FP, i l’universitari, que tenim i hem d’evitar que se’n vagi.

Vostè ha dit que de vegades és més difícil tenir sòl industrial que projectes d’inversió. Per què?

No és que no hi hagi sòl industrial, però costa identificar-lo. Bàsicament hi ha tres propietaris. D’una banda, està el sòl públic de la Generalitat, de l’Incasòl, que tenim totalment identificat. De l’altra, el dels ajuntaments, que és complicat tenint en compte que hi ha 937 pobles, ciutats i viles a Catalunya. Finalment tenim el sòl privat, també difícil de reconèixer. Però sòl n’hi ha, i molt. El que hem de fer és identificar qui són els propietaris.

Què opina del projecte de polígon Torreblanca i quan creu que serà una realitat?

És un dels projectes més interessants que hi ha i crec que està molt avançat. Sempre sorgeixen dificultats de caràcter administratiu, però és un dels projectes en què més confia el departament d’Empresa i Treball per poder industrialitzar la ciutat de Lleida.

L’anomenat G10 ha creat un grup de treball per impulsar projectes d’economia verda i transformadora a Lleida que podrien generar una inversió de 176,7 milions d’euros i 2.099 llocs de treball. Què n’opina?

D’una banda, celebro que hi hagi una iniciativa tan clara com aquesta de col·laboració publicoprivada, amb les dos cambres de Tàrrega i Lleida, Pimec, Coell, UGT i CCOO. També tenim el sector de l’educació, del talent, amb la Universitat i, finalment, s’hi sumen la Diputació, la Paeria i la Generalitat. Vam començar sent un G6, ara es diu G10 i fins i tot s’hi ha afegit un altre actor, l’onze, amb la subdelegació del Govern central. El LAB4TI (nom del projecte), com a instrument per generar una economia verda forta circular i digitalitzada, podria representar l’objectiu del departament d’Empresa i Treball de cara al futur. L’economia ha de ser verda, no ens podem permetre que no ho sigui.

Els fons Next Generation han estat objecte de polèmica, amb els empresaris queixant-se dels retards en l’arribada. Quin és el balanç a Lleida?

És veritat que és lent i la queixa és més que raonable. Però han arribat 54 milions a Lleida i 16,6 de PERTE, agraris. Per tant han arribat diners. És veritat que arriben tard, que s’encasqueten molt en tràmits administratius. El Govern està treballant en dos focus per simplificar els tràmits tan lents de l’Administració. D’una banda, un grup de diverses persones hauran de tenir en el termini de 10 mesos un informe sobre quins elements ha d’aconseguir fer l’Administració més àgil. De l’altra, una comissió de diverses conselleries ha de tenir identificades en quatre mesos les traves que fan que les coses vagin lentes.

Haurà de tancar algun càmping a Lleida per risc d’inundació?

Soc el responsable de turisme i em vaig reunir dos vegades amb el president de la federació de càmpings i una tercera amb el president de la Generalitat i vam acordar crear una comissió paritària entre Generalitat i la federació per arribar a les solucions. Es farà un estudi en el qual es determinarà quins són els que tenen més riscos i es prendran les mesures de forma consensuada.

Com valora l’evolució de l’atur i la creació d’ocupació a Lleida, que han estat dispars al novembre?

L’atur de Lleida és d’un 7% (de la població activa). Està 1,8 punts per sota de la mitjana de Catalunya. Aquesta notícia és bona per a Lleida. És veritat que la inscripció a la Seguretat Social del novembre respecte a l’octubre ha baixat en 800 persones. Però també és veritat que la interanual, entre l’octubre i el mateix mes de l’any passat, ha pujat 4.400 persones. Penso que el tema en concret de l’atur i l’ocupació, lentament, és veritat, va de forma positiva.