Mobile-home, necessiten llicència urbanística o són simples remolcs? El Suprem per fi ho aclareix
Els magistrats del tribunal s’han pronunciat a la controvèrsia sobre la normativa per a aquestes cases prefabricades
Cases mòbils en una edició de Madrid Expo Camper & Caravan a Madrid.
El Tribunal Suprem ha posat fi a la controvèrsia sobre la naturalesa legal de les mobile-homes o cases mòbils. En una recent sentència, l’alt tribunal ha determinat que aquests habitatges requereixen una llicència urbanística per ús de sòl, ja que són assimilables a les cases prefabricades i no als remolcs com alguns argumentaven.
La decisió es produeix després de desestimar el recurs presentat per Agrocamping SL contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que confirmava la denegació per part de l’Ajuntament de Tarragona de la legalització de la col·locació de mobile-homes en el càmping que regentava l’esmentada societat. Malgrat que l’empresa defensava que les cases mòbils eren comparables amb les autocaravanes o els remolcs, el Suprem ha conclòs que "la seua assimilació ha de fer-se amb la casa prefabricada i no amb el remolc".
Segons ha explicat el tribunal en la sentència, l’exigència d’una llicència urbanística per a aquest tipus d’habitatges es justifica en una raó imperiosa d’interès general com és la protecció del medi ambient i l’entorn urbà. A més, ha indicat que seran les normes urbanístiques aplicables en cada cas les que legitimin la instal·lació de les mobile-homes en un càmping, "sense que pugui quedar emparada l’esmentada instal·lació en la llicència d’activitat que s’hagi pogut obtenir prèviament".
Intenció de transformar el càmping en un resort
En el cas particular d’Agrocàmping SL, els magistrats han incidit que l’empresa tenia la intenció de transformar el seu negoci de càmping en una instal·lació tipus resort, dotant les parcel·les de serveis d’aigua, electricitat i desaigüe per col·locar sobre elles les mobile-homes i bungalous. El Suprem ha assegurat que l’esmentada pretensió en uns terrenys existents en zona no urbanitzable implica un ús del terra que exigeix autorització urbanística.
Llicència d’activitat no empara la transformació
Finalment, l’alt tribunal ha advertit que "en cap cas" la transformació d’un càmping en un resort pot quedar emparada en la llicència d’activitat obtinguda prèviament per al càmping, ja que l’esmentada llicència no té per funció realitzar el control urbanístic dels usos del terra, sinó procurar que l’activitat es desenvolupi "sense causar molèsties o perjudicis al seu entorn".
