Aquesta és la quantitat de diners amb què Hisenda pot multar en fer una transferència a un familiar
Hisenda intensifica la seua lluita contra el blanqueig de capitals posant el focus en les transaccions bancàries entre familiars
Diners en efectiu.
En el seu esforç per combatre el blanqueig de capitals a Espanya, l’Agència Tributària ha intensificat la vigilància sobre les transferències bancàries entre familiars, posant límits a aquestes operacions quan es consideren sospitoses. Encara que són moviments comuns en el dia a dia, com regals, pagaments compartits o ajut econòmic puntual, aquestes transaccions ara estan sota un control més estricte del fisc.
Límits i sospites
Hisenda estableix que les transferències superiors a 10.000 euros han de ser declarades en el marc de l’Impost de Donacions i Successions. Tanmateix, l’alerta pot activar-se a partir dels 6.000 euros, segons l’estipulat en la Llei 10/2010 de prevenció contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. La preocupació principal és evitar que aquestes operacions ocultin donacions encobertes que no tributen com correspon.
L’Impost de donacions i successions
L’import a pagar per aquest tribut varia segons la comunitat autònoma. En regions com Andalusia, per exemple, les donacions estan gravades a l’1%. Això significa que una transferència de 8.000 euros requeriria el pagament de 80 euros en concepte de donacions, un cost relativament baix però que assegura el compliment de la normativa.
No declarar aquests moviments pot portar sancions greus. Segons Hisenda, les multes per no informar els mitjans de pagament oscil·len entre els 500 euros i el 50% del valor total dels fons no declarats. Aquest enduriment en les penalitzacions busca dissuadir conductes fraudulentes i garantir que tots els ingressos siguin degudament registrats.
Altres moviments en el punt de mira
A més de les transferències familiars, Hisenda també ha posat el focus en altres tipus de moviments econòmics que podrien evadir imposats o ser utilitzats per a finalitats il·lícites. Entre ells destaquen:
- Dipòsits o retirades d’efectiu superiors a 3.000 euros.
- Presentació de xecs, pagarés o lletres de canvi que superin els 1.000 euros.
En aquests casos, els bancs estan obligats a notificar les dades dels clients i els seus moviments sospitosos a les autoritats competents, permetent així a Hisenda rastrejar possibles irregularitats que puguin ser indici de delictes econòmics.
El desafiament de la digitalització
L’increment en el control de les transaccions familiars es produeix en un context de creixent digitalització del sistema financer a Espanya. Segons les previsions, per a 2025 les transferències bancàries seran immediates i sense costos, facilitant encara més el moviment de diners entre particulars.
Encara que aquest avenç tecnològic simplifica la vida dels usuaris, també planteja nous reptes per a les autoritats. L’augment en la velocitat i el volum de les operacions digitals obliga a implementar eines més sofisticades per detectar irregularitats, la qual cosa reforça la necessitat d’un equilibri entre la comoditat de l’usuari i la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
Un control més gran en el futur
Tot apunta que les mesures actuals de supervisió financera continuaran ampliant-se. És probable que en el futur s’incrementin els controls i regulacions sobre les transaccions digitals, tant familiars com de comercials.
A mesura que la tecnologia avança i els mètodes de pagament es tornen més accessibles i ràpids, les autoritats hauran d’adaptar les seues estratègies per garantir la transparència i prevenir activitats il·lícites, sense limitar en excés les llibertats econòmiques dels ciutadans. La clau estarà en trobar un punt mitjà entre el control efectiu i la confiança en els usuaris.
