L'excés de burocràcia, principal llast per a les empreses lleidatanes

Més de la meitat dels economistes col·legiats de la província de Lleida (55,8%) consideren que l’excés de burocràcia és el principal factor que limita la competitivitat de les empreses del territori, segons constaten els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica de Tardor del 2024 elaborada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya. En segona posició destaquen la falta d’inversions compromeses, però no executades (32,6%), seguit de l’escassetat de mà d’obra qualificada (32,6%), una problemàtica de la que qual fa anys que es queixen els oficis més tradicionals i que inquieta el teixit empresarial lleidatà, compost principalment per pimes i microempreses.

En termes generals, el dèficit fiscal continua sent el problema més gran de l’economia catalana, segons el 46,2% dels economistes catalans enquestats, mantenint-se al capdavant de la llista respecte la de la primavera passada. Tot seguit hi ha les infraestructures i comunicacions, amb un 33,1%, el mateix percentatge que les dificultats d’accés a l’habitatge, que fins al moment no havia estat a la llista d’opcions. La baixa productivitat, amb un 32,9%, i la falta de reformes estructurals de l’economia, amb un 32,8%, completen els cinc principals problemes.

A Catalunya, la meitat d’enquestats consideren el dèficit fiscal el problema més gran per a l’economia

En relació amb la productivitat de l’economia catalana, gairebé la meitat (48,0%) dels economistes considera que reformar l’administració pública és primordial per agilitzar l’activitat econòmica. També aposten per augmentar la inversió en infraestructures i el nivell d’execució (46,3%), i millorar el sistema educatiu (44,6%), reforçant la Formació Professional.

Amb tot, els col·legiats mostren un la major confiança en la situació econòmica actual des del 2006 en el cas de l’economia espanyola i des del 2002 en el cas de la catalana.

En concret, en una escala de l’1 al 10, els economistes situen la confiança en el 5,77 a Catalunya i en el 5,58 a Espanya, el que, segons el director de l’enquesta, Xavier Segura, “reflecteix la realitat de l’economia catalana i espanyola d’un 2024 més favorable” que la resta d’economies de la zona euro.

D’altra banda, 7 de cada deu enquestats creu que “no és factible” el pla de la Generalitat que planteja crear 50.000 pisos públics d’aquí al 2030, ja que considera que perquè aquest full de ruta fos factible seria necessari més col·laboració publicoprivada.