El sector del boví tem passar dels beneficis a la ruïna total amb el pacte amb Mercosur

El sector del boví de carn es troba en una situació complexa, amb uns costos de producció a l’alça i amb un desfasament entre oferta i demanda que s’està traduint en preus que ara per ara deixen beneficis per al ramader. Però tot això amb una espasa de Dàmocles sobre la rendibilitat de les explotacions que es diu Pacte UE-Mercosur i que pot portar-los a la ruïna, segons afirma des de JARC Robert Jaimejuan.

A l’hora d’explicar la situació actual del mercat cal tenir en compte les conseqüències de l’última gran sequera. La falta de precipitacions va disparar els costos dels cereals i dels farratges, un encariment que els ramaders no aconseguien repercutir en el preu dels vedells. Un context que va portar molts d’ells a sacrificar vaques. Jaimejuan aclareix així el fet que avui faltin animals per a engreix. Explica que els vedells cotitzen avui entre un 50 i un 70% per sobre de fa un any, variació segons si es tracten d’animals de pastura o lactants. Aquesta pressió en els costos preocupa els productors encara que una oferta inferior a la demanda situa avui els preus de la carn de boví a nivells que atorguen beneficis al granger. En bona mesura es deu també a la demanda de països com el Marroc i altres del nord de l’Àfrica, a més d’Àsia. “La carn catalana i espanyola en general és d’una qualitat excepcional i per això els mercats que busquen l’excel·lència estan apostant per la nostra producció”, explica el responsable de farratges de JARC.

Però adverteix que tot pot canviar si s’arriba a materialitzar l’acord entre la UE i Mercosur, que qualifica com un veritable “tret al peu” dels agricultors i ramaders. “Serà bo perquè la indústria de l’automòbil vengui cotxes a l’altre costat de la bassa, però a nosaltres ens pot arruïnar.” Explica que ja està entrant carn de països com l’Argentina, el Brasil o l’Uruguai, “però si els treuen el 30 per cent dels aranzels, acabarà sent una invasió, de pitjor qualitat i amb competència deslleial”. També incideix en el fet de les estrictes regulacions, i els seus conseqüents costos, que hi ha a Europa, mentre als països de Mercosur juguen amb altres cartes. Posa com a exemple que la UE té vetada fa deu anys la monensina, que sí que s’utilitza als països americans com a additiu en l’alimentació dels animals per millorar l’eficiència alimentària.

La llengua blava, un altre motiu de preocupació per al granger

Els casos de llengua blava preocupen el sector boví, però no només per la situació a aquest costat del Pirineu, sinó per l’evolució, per exemple a França o Txèquia, on el virus es troba molt estès, segons afirma Robert Jaimejuan. La importació d’animals per a engreix té preus molt elevats per la seua escassetat, “però a més no t’arriba tot el que voldries. Quan es fan les analítiques als animals, hi ha caps de bestiar que al sotmetre’ls a una prova PCR donen positiu en llengua blava”. La conseqüència és que no poden entrar al territori i hi ha granges per sota de les seues capacitats.