Mercosur, la nova amenaça

Agricultors i ramaders amenacen de començar l’any traient els tractors als carrers per mostrar la seua oposició al pacte comercial entre la Unió Europea (UE) i Mercosur –l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai–, un rebuig que ve motivat, entre altres coses, per la dificultat d’aplicar les normes europees de producció a les importacions del bloc sud-americà. Els defensors de l’acord a la UE insisteixen que obre oportunitats comercials i reforça els controls i els compromisos ambientals i laborals per als països del Mercosur. I encara que el capítol sobre els productes agrícoles es va tancar el 2019, els negociadors han introduït després “més salvaguardes” en el pacte, aprovat el desembre a falta de la ratificació final.

Brussel·les defensa que el pacte es pot suspendre si una de les parts incompleix o abandona l’Acord de París del canvi climàtic, així com les concessions poden quedar sense efecte quan el mercat interior europeu es trobi en problemes, tant en productes liberalitzats com en aquells sensibles subjectes a quotes d’importació (com la carn de boví i d’au). A més, a partir de finals del 2025 només podran entrar al mercat de la UE articles lliures de desforestació, com la soja, la carn de boví, l’oli de palma, la fusta, el cacau, el cafè i el cautxú, inclosos, els procedents del Mercosur. Insisteix que les normes sanitàries, fitosanitàries i d’innocuïtat alimentària s’apliquen a totes les importacions procedents de tercers països, com les que limiten l’ús de pesticides i prohibeixen la utilització d’antibiòtics i hormones de creixement.

Agricultors i ramaders es veuen com una moneda de canvi en benefici d’altres sectors

Tanmateix, l’economista del Centre Europeu per a Política Econòmica Internacional (Ecipe) Oscar Guinea afirma que les anomenades clàusules mirall (reciprocitat en les normes comercials) no existeixen en els acords internacionals. Per això reconeix que amb aquest acord hi haurà perdedors i guanyadors. Així, en el cas del sector agroalimentari espanyol, poden beneficiar-se de les baixades aranzelàries productes com l’oli d’oliva, la llet, el formatge i el vi. Tanmateix, n’hi haurà d’altres com el boví de carn o el sector hortofructícola que es podrien veure perjudicats.

L’any 2024 va arrancar amb tractorades convocades per organitzacions i plataformes agràries que van portar les queixes del camp a la primera línia mediàtica, política i social. Les protestes s’han reproduït en les últimes setmanes en defensa de polítiques més justes i amenacen de repetir-se al principi del 2025, a causa de les queixes de molts productors amb el recentment subscrit acord de lliure comerç entre la Unió Europea (UE) i Mercosur.

S’espera que l’acord liberalitzi el 99% del comerç agrícola de la UE i que Mercosur obri el seu mercat al 88% dels béns agraris comunitaris. Paral·lelament, es preveu que el pacte de liberalització comercial obri les portes a productes industrials europeus en aquests països, com pot ser el cas dels automòbils. Per als agricultors i ramaders aquest acord atempta directament contra la salut alimentària dels consumidors, ja que, segons denuncien, permetrà l’entrada massiva de productes procedents de països amb normatives més laxes en matèria laboral, ambiental i de seguretat alimentària. Aquesta situació comportarà competència deslleial que afirmen que serà devastadora per als pagesos catalans, ja que obre la porta a l’arribada massiva de carn de boví, porc, pollastre, cereals i fruita, entre altres, creant una competència desproporcionada, ja que es vendran a preus més baixos. En aquesta línia denuncien que se’ls vol utilitzar com a “moneda de canvi” en benefici d’altres sectors com l’industrial. Per això, amenacen de tornar a sortir al carrer aquest any a punt d’arrancar si el Govern central no vota en contra del tractat quan se’n plantegi la ratificació al Parlament Europeu.

Unió d’Unions veu un avenç cap a una política agrària més justa

Unió d’Unions, la coordinadora d’organitzacions agràries de la qual forma part Unió de Pagesos, va qualificar ahir aquest 2024 que ja s’acaba com un any fonamental per avançar cap a una “política agrària justa”, un any que ha estat marcat per les protestes d’un sector que es veu ofegat pels “altíssims” costos de producció, la llei de la cadena alimentària que perjudicava els productors en favor de la indústria, unes exigències mediambientals “estrictes i incomprensibles” i la competència deslleial.