LLEIDA
El litre d'oli d'oliva puja tretze cèntims, els ous cinc i la poma golden quatre
Càlculs de l'organització de consumidors Facua a l'acabar-se les rebaixes de l'IVA. Acusa el Govern central de passivitat davant les pujades, que titlla d'il·legals al llarg del 2024 per part de la distribució
Facua recorda que alguns dels aliments que ‘recuperen’ l’IVA són les fruites i les verdures. - FACUA-CONSUMIDORS EN ACCIÓ
Facua-Consumidors en Acció ha fet els primers càlcul de la repercussió que tindrà a la cistella de la compra la desaparició de la rebaixa de l’IVA en els aliments de primera necessitat des d’ahir. L’oli d’oliva tornarà a ser un dels productes on els consumidors notaran més aquesta pujada de l’IVA, que passarà del 2 al 4%. L’increment serà de 13 cèntims a les botelles d’un litre de verge extra de marca blanca, que es venien a l’acabar l’any a entre 6,74 i 6,89 euros a les grans superfícies, segons la seua informació.
L’IVA de l’oli de gira-sol passarà del 7,5 al 10%. D’aquesta manera, la botella d’un litre de la gran distribució s’hauria d’encarir uns 4 cèntims sobre els 1,75 euros als quals es pagava abans de les campanades.
Les pastes també veuen el seu IVA incrementat del 7,5 al 10%. Així, el paquet de macarrons de 500 grams, que comptava uns 1,32 euros de mitjana, s’encareix 3 cèntims més després de l’augment de l’impost.
Ous, fruites, verdures, hortalisses han passat aquest 1 de gener del 2 al 4%. La malla de cinc quilos de patates que va acabar l’any a uns 5,95 euros de mitjana als supermercats hauria de pujar uns 12 cèntims, segons els càlculs de Facua-Consumidors en Acció.
La dotzena d’ous, pel seu costat, resultarà uns 5 cèntims més cara per a les famílies, que s’afegiran als 2,72 euros que pagaven fins ara. El quilo de llenties pardina, que estava a 3,72 euros de mitjana, s’encareix 7 cèntims, afirma l’organització de consumidors.
Quant al quilo de pomes golden, recupera l’IVA reduït i puja 4 cèntims, amb la qual cosa es pagarà a 1,99 euros.
Juntament amb l’estudi, Facua critica la passivitat del Govern central davant de les “pujades il·legals” de preus en nombrosos aliments amb l’IVA rebaixat el 2024.
Un dels aspectes més rellevants de la reforma fiscal, de la qual depenia un desemborsament de 7.200 milions d’euros de fons europeus, també contempla una reconfiguració del gravamen a la banca. Aquest passarà de ser una prestació patrimonial a un impost, la qual cosa implica que les hisendes forals i les comunitats autònomes el podran gestionar.
En aquest sentit, el tribut tindrà un tipus progressiu sobre els marges d’interessos i comissions de cada entitat, que serà de l’1% fins als 750 milions, del 3,5% fins als 1.500 milions, del 4,8% fins als 3.000 milions, del 6% fins als 5.000 milions i del 7% des de 5.000 milions d’ara endavant.
La llum també tributa més i les empreses, almenys en el 15%
La reconfiguració de l’impost a la banca, la tornada de l’IVA de la llum al 21% i els aliments als seus nivells precrisi inflacionària, i el tipus mínim del 15% en l’Impost sobre Societats per a les grans corporacions marcaran aquest 2025 en matèria tributària.
