Lleida tanca el 2024 amb 743 parats menys malgrat la pujada de l'atur al desembre

L’atur va augmentar a la província de Lleida en 62 persones el mes de desembre, un 0,38% més respecte al novembre. Això es tradueix en 16.469 persones que busquen feina de forma activa. Malgrat aquest repunt, el 2024 va tancar amb 743 parats menys que fa un any (-4,32%), segons les dades publicades ahir pel ministeri de Treball.

Per sectors, la construcció en va concentrar 1.240 (+39) aturats i els serveis, 10.943 (+18), mentre que l’agricultura en va registrar 1.329 (-17), i la indústria 1.467 (-9). 1.490 no tenien una feina anterior (+31).

Treball convocarà els agents socials després de Reis per negociar la pujada de l’SMI del 2025

Pel que fa als afiliats, Lleida és l’única província catalana que va millorar les dades respecte al mes anterior i va sumar 1.472 cotitzadors (+0,72%), fins a assolir els 206.493, 3.620 més respecte al 2023.

D’altra banda, l’atur registrat a Catalunya va baixar en 8.186 persones el 2024 en relació amb el 2023 (-2,4%) fins als 335.195 aturats, malgrat el repunt d’un 0,8% l’últim mes de l’any respecte al del novembre, amb 2.663 parats més.

Amb la baixada de l’últim any, s’acumulen ja quatre exercicis consecutius de descensos en l’atur al territori.

A més, aquest nombre total de parats és la xifra més baixa al tancament d’un any des del 2007. Des de l’inici de la sèrie històrica comparable, el 1996, l’atur ha baixat la majoria dels anys a Catalunya (17 vegades) mentre que ha pujat en 11 ocasions.

En el conjunt de l’Estat espanyol, el mercat laboral va sumar 501.952 afiliats el 2024 tancant l’any per sobre dels 21,3 milions d’ocupats, mentre que l’atur es va reduir en 146.738 persones fins als 2,56 milions, la menor xifra en 17 anys, des del desembre del 2007.

Segons les dades facilitades pel ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions al desembre l’ocupació va avançar en 35.500 afiliats mitjans amb l’estrebada de la campanya nadalenca fins a deixar el total en 21.337.962 d’ocupats, rècord per a un tancament d’any.

Quant a l’atur, el ministeri de Treball va detallar que només al desembre es va reduir en 25.300 persones, també gràcies als serveis, deixant el total registrat en 2.560.718 persones, la xifra més baixa per a aquell mes des del 2007.

L’avenç de l’ocupació del 2024 –un bon any per a l’ocupació que va deixar al juny el seu màxim històric amb 21,39 milions d’afiliats– està lleugerament per sota de la de l’any anterior, quan es van crear 539.740 llocs de treball, i supera les del 2022, que va acabar amb 471.360 afiliats més.

D’altra banda, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va anunciar que el ministeri convocarà els interlocutors socials “immediatament” després de la festivitat de Reis per conèixer la seua opinió sobre quant cal apujar el salari mínim interprofessional (SMI) aquest any.

Díaz carrega contra Cuerpo al rebutjar reduir la jornada laboral

La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va tornar ahir a carregar contra el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, i contra el PSOE per la seua posició sobre la reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals. En declaracions a RNE, va assegurar que “no hi ha tibantor [entre ministeris], hi ha desacords manifestos amb el salari mínim i amb la jornada laboral. Jo no puc comprendre que un ministre socialista s’oposi a la reducció de la jornada laboral. No ho puc comprendre i no puc comprendre que s’oposi a un acord amb els sindicats. Em sembla molt greu”. La vicepresidenta va afegir que ni l’exministra Nadia Calviño “es va atrevir a tant”. “Estem parlant de reduir la jornada laboral mitja hora al dia. És gairebé de ser mala persona dir-li avui a la gent treballadora al nostre país que es nega a reduir la jornada mitja hora al dia”, va denunciar.