El camp, una prioritat per a la UE el primer semestre d'aquest any

L’inici dels debats per a una nova reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), una “racionalització” del Pacte Verd i altres picades d’ullet al camp destaquen entre les prioritats del primer semestre del 2025 per a la Unió Europea (UE), amb Polònia a la presidència del Consell. El nou any agroalimentari arriba després d’un 2024 que va arrancar marcat per les protestes d’agricultors i ramaders de tot Europa reclamant millores per al sector i criticant el pacte verd i que va acabar amb l’acord entre la Comissió Europea (CE) i els països del Mercosur –l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai–, que el camp rebutja, i unes eleccions europees després de les quals des de Brussel·les es va prometre més diàleg amb els productors.

Per a l’actual semestre, el primer complet de la nova legislatura de la UE, la presidència polonesa ha inclòs l’agricultura i l’alimentació entre les set “dimensions” vitals per reforçar la “seguretat” del bloc comunitari. La presidència veu important, en el seu document de prioritats, que la Unió Europea “reforci la posició dels agricultors i ramaders a la cadena de valor” de manera que tinguin ingressos estables i una producció “competitiva i resilient que proporcioni seguretat alimentària als europeus”.

Polònia buscarà durant la seua presidència una rebaixa dels objectius verds per a agricultors i ramaders La possible adhesió d’Ucraïna al bloc comunitari aixeca recels entre els pagesos

Durant el primer semestre, el Consell iniciarà el debat polític que contribuirà a les primeres propostes sobre el futur de la PAC a partir del 2028, malgrat que almenys fins a l’estiu no hi haurà textos en ferm; també aquest any es començarà a parlar sobre el marc financer 2028-2034.

Espanya és el tercer beneficiari de la PAC, darrere de França i d’Alemanya. Polònia advoca per una futura Política Agrària Comuna “forta” i per “animar i no forçar” els agricultors a protegir el medi ambient i a prevenir les conseqüències del canvi climàtic, com les inundacions i la sequera.

Es preveu que la CE presenti al febrer un informe amb la seua visió sobre l’agricultura i l’alimentació, basat en el “diàleg estratègic” amb productors, experts i actors de la cadena alimentària.

Entre les prioritats de la presidència sobresurt també la idea de “racionalitzar” els objectius i exigències del Pacte Verd europeu –que va provocar les protestes del camp a començaments de l’any passat– i d’una arquitectura verda de la PAC “acceptable per als productors”. I és que els pagesos de tot Europa rebutgen, entre altres, les exigències relacionades amb la reducció de fitosanitaris i antibiòtics animals o amb una superfície ecològica obligatòria, ja que denuncien que s’endinsa en la competència deslleial de països tercers, els aliments dels quals s’importen sense les exigències de producció que ara es volen imposar als agricultors comunitaris.

En desenvolupament rural, la presidència polonesa advoca per l’anomenada “lent rural”, és a dir, el mecanisme per verificar l’impacte d’altres polítiques en aquestes zones per obtenir recomanacions de cara al nou marc financer i fins i tot amb diversitat de suports davant el repte demogràfic de cada territori amb l’objectiu que les zones rurals del bloc comunitari siguin més fortes, connectades, resilients i pròsperes a curt i llarg termini.

La ratificació de l’acord entre la Comissió Europea i els països del Mercosur és un dels assumptes més difícils a afrontar durant aquesta legislatura, pels recels que el pacte de lliure comerç genera entre els agricultors i molts països del bloc comunitari. Territoris com França i Itàlia ja han mostrat la seua oposició al pacte, que ha rebut la benedicció d’altres, com Alemanya o Espanya, la qual cosa amenaça de crear una nova divisió en el si de la Unió Europea.

El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca pot ser una altra font de tensions, igual com les relacions amb la Xina, que amenaça d’imposar aranzels al porcí.

En les prioritats, la presidència polonesa ha destacat la necessitat que hi hagi “igualtat en les regles del joc” entre els productors agroalimentaris de dins i de fora de la Unió Europea, perquè compleixin els mateixos estàndards de qualitat, seguretat i sostenibilitat.

Així mateix, pretén impulsar propostes per augmentar el poder de negociació dels agricultors davant les altres baules alimentàries, entre les quals una regulació de l’organització comuna de mercats i una altra sobre pràctiques transfrontereres. També promourà un debat sobre les experiències dels països per eliminar pràctiques deslleials en la cadena alimentària i la revisió de la directiva en aquesta matèria.

L’ampliació de la UE figura també entre els reptes agraris, ja que Ucraïna –competidor dels països de l’Est– és candidat a l’adhesió. La seua entrada podria suposar una competència per a la resta, especialment en sectors en els quals és competitiva, com la producció de cereals i olis vegetals.