Milers de lleidatans ja poden rescatar 940 milions de plans de pensions

Milers de lleidatans poden rescatar ara uns 940 milions d'euros que tenen invertits des de fa més de deu anys en plans de pensions. Aquest mes de gener ha entrat en vigor una modificació que va aprovar el 2018 el llavors Govern de Mariano Rajoy i que dona liquiditat a aquests plans.

El Consell de Ministres va aprovar el febrer del 2018 una mesura de gran abast per als estalviadors i que ara entra en vigor. Els qui tinguin inversions en plans de pensions poden rescatar els diners que hagin dipositat fa més de deu anys i els interessos que hagin pogut generar. En el moment de la seua aprovació, eren un total de 105.106 els lleidatans que comptaven amb aquests vehicles d’estalvi individuals per quan arribés la seua edat de jubilació i comptaven amb una guardiola de 992 milions d’euros. 

Es tracta d’un tipus d’estalvi que té beneficis fiscals, perquè el que s’hi destina cada any pot descomptar-se de la base imposable a l’Impost de la Renda de les Persones Físiques. Tanmateix, el seu gran problema fins ara era la falta de liquiditat. O dit d’una altra manera, no es podia accedir als diners fins a arribar precisament a l’edat de jubilació o en casos molt excepcionals: malaltia greu, dependència o incapacitat i atur de llarga durada.

Per això, la mesura adoptada llavors per l’Executiu del PP suposa ara una “revolució” per als inversors a l’entrar en vigor. Si bé quan es va aprovar l’estalvi global dels lleidatans en aquest vehicle de forma individual era de 992 milions, cal tenir en compte que en aquest període de temps han anat jubilant-se alguns dels seus partícips més antics i accedint a tota o una part d’aquesta guardiola. Així, les estimacions de diners disponibles perquè els lleidatans els treguin dels plans i els puguin destinar a altres despeses o consum més enllà que complementar les seues pensions se situaria entorn dels 940 milions, una xifra gens menyspreable.

De fet, els lleidatans tenen de l’ordre de 8.150 milions d’euros en dipòsits bancaris, amb la qual cosa els diners que poden rescatar ara equivalen a prop d’un 12% del que totes les famílies i empreses tenen a les entitats financeres. En el conjunt de l’Estat, es calcula que són fins a 63.000 els milions que poden sortir sense condicions dels plans de pensions.

Però si un dels grans atractius per estalviar per a la jubilació en aquests vehicles d’inversió és fiscal, rescatar els diners no és ni de bon tros gratuït perquè caldrà pagar impostos per això. El capital dels plans de pensions es considera rendiments del treball, per la qual cosa s’ha d’incloure en la base imposable de l’IRPF i pot disparar la factura per als contribuents en la declaració que calgui presentar la primavera del 2026.

Els plans de pensions es poden rescatar de diverses formes. D’una banda, en forma de capital i aconseguir de cop tota o una part dels diners. Una altra forma és retirar els diners com una renda, amb periodicitat per exemple mensual. També es pot optar per una via mixta, que és una combinació de les dos anteriors.

L’estalvi mitjà dels partícips a la demarcació és de 14.000 euros

Els lleidatans són estalviadors i de fet, són els vuitens de tot l’Estat amb més patrimoni mitjà en els plans de pensions, segons l’últim balanç oficial de l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensió (Inverco). 

En concret, el vint per cent de la població de les comarques lleidatanes, fins a un total de 88.769 persones, tenen dipositats de mitjana 14.027 euros cada un, atenent els balanços d’Inverco al tancament del 2023. D’aquesta manera, els lleidatans tenen en total 1.245 milions d’euros, xifra que representa l’1,5% del total de l’Estat, una taxa per sobre del pes econòmic de la demarcació.

Només set demarcacions se situen davant de Lleida en estalvi mitjà: Navarra (17.159 euros), Barcelona (14.755), Burgos (14.685), Biscaia (14.417), Sòria (14.306), Madrid (14.067) i Saragossa (14.030).El límit a les aportacions a aquest tipus de plans individuals s’ha anat reduint en els últims anys per decisió del ministeri d’Hisenda. Aquest any es mantenen els 1.500 euros anuals com el límit perquè les aportacions realitzades a plans de pensions individuals donin dret a reduir la base imposable de l’Impost sobre la Renda. 

També es manté la deducció d’aportacions a plans de pensions dels quals sigui partícip el cònjuge. El límit màxim, en aquest cas, és de 1.000 euros anuals. Per poder beneficiar-se d’aquesta deducció caldrà que el cònjuge no obtingui rendiments nets del treball ni d’activitats econòmiques, o siguin inferiors a 8.000 euros anuals.Pel que fa als plans de pensions d’ocupació, és a dir, aquells promoguts per les empreses dels contribuents, el límit d’aportació per tenir dret a deduccions fiscals ja es va incrementar l’exercici passat fins als 8.500 euros.