SEGRE

LLEIDA

Catorze mil lleidatans busquen un lloc de treball millor del que tenen actualment

La xifra s'ha duplicat en els últims quinze anys, segons dades de la Generalitat. Buscar una ocupació adequada a la formació i millorar les condicions salarials o laborals, entre les causes

Els líders de CCOO i UGT acompanyen la ministra de Treball, Yolanda Díaz. - EUROPA PRESS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Tenir una feina no és sinònim de satisfacció laboral, com posa de manifest el fet que 13.947 treballadors de Lleida van acabar l’any passat buscant un altre lloc de treball. Així es desprèn de les últimes dades de la conselleria de Treball. Al tancament del 2024, el Servei d’Ocupació de Catalunya tenia comptabilitzats 16.469 persones aturades. Les estadístiques oficials inclouen una sèrie de persones que, malgrat no tenir una nòmina, no els considera aturats, com és el cas dels estudiants que aspiren a mantenir els seus estudis i combinar-los amb una activitat al món laboral. 

A Lleida són 681 persones. Aquestes, juntament amb els aturats, conformen el que es coneix oficialment com demandants no ocupats, que sumen 17.150 lleidatans a les llistes del SOC. Finalment, engloba com a demandants d’ocupació totes les persones que busquen un lloc de treball a través del seu servei d’ocupació, tinguin o feina o s’incloguin en el grup anterior. D’aquesta manera, el nombre total d’inscrits al SOC ascendeix a 31.097 persones.

El nombre de persones que busquen una altra feina s’ha duplicat en els últims quinze anys, ja que a l’acabar l’any 2009 hi havia un total de 8.063 treballadors en aquesta situació.

Pràcticament la meitat de les persones que en aquests moments estan buscant una altra feina són estrangers. En concret en representen 8.123. S’afegeixen als 4.692 aturats d’altres nacionalitats que busquen ocupació a través del SOC. Els demandants no ocupats (aturats més altres col·lectius que no treballen) arriben a la xifra de 4.823.

Les raons a l’hora de buscar una altra feina són variades. Però entre les més habituals es troba el col·lectiu de persones que intenten trobar una feina que es correspongui amb l’activitat o ocupació per a la qual s’han format o amb el nivell d’estudis que han cursat. Els lleidatans també busquen millors condicions laborals, com pot ser en horaris o al completar una jornada, ja que es calcula que la meitat de les persones que tenen llocs de treball a temps parcial ho fan per obligació i preferirien tenir una nòmina completa. Però una de les raons de més pes per canviar d’empresa continua sent aconseguir millors ofertes econòmiques. De fet, Lleida és la demarcació amb el sou mitjà més baix de Catalunya, amb 22.471 euros anuals davant la mitjana de 26.806.

La jornada laboral i l’SMI, a l’agenda del gener

L’any 2025 ha començat amb dos grans temes a l’agenda del ministeri de Treball: la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals i la revalorització del Salari Mínim Interprofessional. Per abaixar les hores de treball, la ministra Yolanda Díaz ha arribat a un acord amb UGT i CCOO, que va protagonitzar un acte públic al desembre amb els seus líders. Però ha suposat el rebuig frontal de les patronals, que temen perdre competitivitat. En especial les petites i mitjanes empreses i els agricultors veuen més que difícil poder escometre contractacions per suplir la rebaixa de jornada sense tocar els sous. Però, a més, ha provocat el xoc més dur al Govern de coalició (més informació a la pàgina 23). Díaz va arribar a qualificar com digne de mala persona que el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, la contradigués pel que fa a la urgència de la rebaixa de jornada i posar de manifest la necessitat d’un “acompanyament” les empreses en el procés. Cuerpo ha intentat rebaixar la tensió a l’assegurar que el Govern central posa “tota la carn a la graella” per aprovar la retallada de jornada aquest any.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking