Un de cada tres treballadors amb què compta la Segarra és estranger

Un de cada tres treballadors amb què comptava la Segarra a finals del 2024 era estranger, és a dir, el 33,1% del total dels 10.510 afiliats a la Seguretat Social que registrava era forà, la qual cosa la converteix en la comarca catalana amb la proporció més alta de treballadors d’altres països, segons es desprèn de les dades publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Després de la Segarra se situen el Barcelonès (25,5%), l’Alt Empordà (24,3%) i el Pla d’Urgell (22,6%). En concret, a la província de Lleida hi ha un total de sis territoris –Segarra, Pla d’Urgell, Urgell, Segrià, Noguera i Aran– on els ocupats estrangers suposen més del 20 per cent dels afiliats totals a la Seguretat Social, una xifra que es troba per sobre del conjunt de la mitjana catalana, que se situa en el 17,7%.

Al contrari, el Pallars Sobirà és la comarca lleidatana que registra un menor percentatge d’empleats d’altres països, el 9,9%. Aquestes dades posen de manifest que els treballadors estrangers són i continuaran en els propers anys sent clau per donar impuls a l’economia de la província de Lleida, en un context marcat per l’envelliment de la població, la baixa natalitat i la falta de candidats per a molts llocs de treball.

D’altra banda, les dades publicades ahir per l’Idescat també destaquen que la majoria de comarques lleidatanes van registrar els valors més elevats d’afiliació a la Seguretat Social del 2024 en els mesos de juny i juliol, amb la campanya de la fruita.

No obstant, a la Segarra i l’Urgell van registrar el seu punt màxim al novembre i Aran va ser l’únic territori català que va registrar màxims a l’hivern, concretament al desembre, coincidint amb l’inici de la temporada d’esquí. En aquesta comarca de muntanya el menor valor d’afiliats es va comptabilitzar a l’abril, quan la temporada s’esllangueix, una situació que també es repeteix en altres zones on es practica aquest esport com l’Alta Ribagorça o la Cerdanya.

A la resta de comarques lleidatanes, la cota més baixa d’afiliació es va registrar al gener, quan només hi haver una disminució en gran part de les províncies de tot Espanya.