El 60 per cent dels nous cotitzadors registrats a Lleida l'any passat eren estrangers

Els treballadors estrangers són un actiu molt importants, i ho continuaran sent els pròxims anys, per donar impuls a l’economia lleidatana, en un context cada vegada més marcat per l’envelliment de la població, la baixa natalitat i la falta de mà d’obra que estan experimentant molts sectors.

Així ho posen de manifest les últimes dades d’afiliació publicades pel ministeri de Seguretat Social, que reflecteixen que del total de nous cotitzadors que va guanyar la demarcació durant l’any passat el 60,3 per cent eren forans. En concret, Lleida va acabar el 2024 amb 3.620 afiliats més de com el va començar, d’aquests, 2.183 eren nascuts en altres països.

El col·lectiu immigrant registra un creixement del 5,18 per cent respecte als registrats el 2023. De fet, la població estrangera treballadora, que és essencial en alguns sectors com l’agrícola, però també en d’altres on falta mà d’obra, com el del transport, representa ja el 21,46 per cent dels 206.493 empleats de tota la província, arribant als 44.327 afiliats.

Així mateix, val a dir que el gruix cotitzava pel règim general (34.146), 5.495 ho feia en el sistema especial agrari i 886 pel règim especial per a treballadors de la llar.

Per la seua banda, 3.800 cotitzava pel Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). A més, més de la meitat procedia de països de fora de la Unió Europea (28.652).

A nivell estatal la Seguretat Social va guanyar l’any passat una mitjana de 212.042 afiliats estrangers, un 7,9% més que el 2023, amb la qual cosa l’any es va tancar amb 2.880.818 treballadors forans inscrits en el sistema, nou màxim al tancament d’un exercici, i el 13,5 per cent del total de cotitzadors.

D’altra banda, els grups d’ocupats estrangers més nombrosos són els procedents del Marroc (342.318), Romania (336.599), Colòmbia (220.892), Itàlia (193.162) i Veneçuela (170.925). A més, el sistema compta amb 72.376 afiliats procedents d’Ucraïna, 25.117 més que el gener del 2022, abans de l’inici de la guerra empresa al país per Rússia.

Segons les dades del ministeri, totes les comunitats autònomes van elevar la seua xifra de treballadors estrangers el 2024 respecte a l’any anterior. Els repunts anuals més grans de l’afiliació mitjana d’estrangers, en termes absoluts, es van donar a Madrid (+39.760 cotitzadors), Catalunya (+36.644 ocupats), Andalusia (+35.222) i el País Valencià (+30.059).

La Segarra té la proporció de treballadors forans més alta

Un de cada tres treballadors amb qui comptava la Segarra a finals del tot just acabat any 2024 era estranger, és a dir, el 33,1% del total dels 10.510 afiliats a la Seguretat Social que registrava era forà, la qual cosa la converteix en la comarca catalana amb una proporció de treballadors més alta d’altres països, segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Després de la Segarra se situen el Barcelonès (25,5%), l’Alt Empordà (24,3%) i el Pla d’Urgell (22,6%). En concret, a Lleida hi ha un total de sis territoris –Segarra, Pla d’Urgell, Urgell, Segrià, Noguera i Aran– on els ocupats estrangers suposen més del 20 per cent dels afiliats totals a la Seguretat Social, una xifra que es troba per sobre del conjunt de la mitjana catalana, que se situa en el 17,7 per cent. El Pallars Sobirà és la comarca que registra un menor percentatge d’empleats d’altres països, el 9,9 per cent.