El sector agroalimentari recupera empenta al cap de 2 anys difícils pels costos i la sequera

El sector agroalimentari català, liderat per Lleida, recupera empenta després de dos anys especialment difícils marcats per l’increment de costos de producció, derivats de l’impacte de la guerra d’Ucraïna, i els efectes de la sequera. Així ho va explicar ahir Judit Montoriol, lead economist de CaixaBank Research, en el marc de la jornada La Catalunya delsAliments en un Món Global, organitzada per AgroBank ahir a la Llotja de la capital del Segrià. El que va qualificar de “xoc” sobre el sector va decreixent i l’activitat es troba en un procés de reactivació. Davant d’una sala plena a vessar, va recordar com els grans factors adversos van suposar una caiguda superior al 20% sobre el valor afegit brut del sector a Catalunya. Després d’haver d’afrontar costos disparats, com els de l’energia, la tendència apunta a la normalització, tot i que encara no s’ha completat. Estima que avui se situen un 15% per sobre del 2021. Amb tot, les dades del 2024 són especialment esperançadores, mentre que l’economia espanyola va créixer un 3,2%, la del sector va repuntar un 8,6%.

A l’analitzar els efectes de la sequera, va destacar la importància de la inversió en regadius eficients, perquè la garantia d’aigua és també aval cap a la competitivitat. A Espanya només el 22% de les terres de cultiu compten amb reg, però representen el 65% de la producció, va dir. Però va insistir en la necessitat de l’eficiència, que passa per la modernització dels regadius.

Entre els desafiaments del sector destaquen la necessitat d’una política adequada de l’aigua i la digitalització El canvi climàtic i la sequera posen de manifest la necessitat del reg de suport

Montoriol va remarcar que la inflació dels aliments es modera, malgrat que segueix per sobre de l’IPC general. La cistella de la compra va tancar amb un repunt del 32% en el període de desembre del 2019 al mateix mes de l’any passat, davant del 20% del general.

Entre els aspectes a tenir especialment en compte, va remarcar els problemes derivats de falta de mà d’obra i el relleu generacional. Considera que l’increment del Salari Mínim Interprofessional, que afecta a entre el 30 i el 40% dels treballadors del sector, ha pogut afectar la contractació.

Entre les fortaleses del sector, el pes del qual en l’economia catalana supera per exemple el de l’automòbil o farmacèutic, destaca la potència exportadora. Espanya és avui el quart exportador agroalimentari de la Unió Europea i el vuitè del món. Catalunya representa el 21% de la potència estatal, amb un destacat paper de les comarques lleidatanes.

Pel que fa a les perspectives de futur, el sector haurà d’afrontar incerteses geopolítiques, des de les amenaces aranzelàries dels EUA a la debilitat de l’eurozona, que continua sent el gran mercat de les exportacions catalanes.

El director general d’AgroBank, Jaime Campos, va aprofitar la seua intervenció per destacar que l’agroalimentari és un sector potent que, va dir, creixerà en volum i en inversions. Va apuntar que la política agroalimentària de la Unió Europea ha ponderat més la sostenibilitat sobre la producció, una cosa que considera que canviarà en el futur, destacant el treball del sector precisament en aquest camp.

Entre els desafiaments de futur va voler citar des de la necessitat de proveir aliments a una població creixent, la necessitat d’una política d’aigua adequada, així com la digitalització i la tecnificació. Considera els joves clau en aquest canvi de cicle, que es va mostrar segur que serà un gran èxit.

Des de la conselleria d’Agricultura, Laura Ruana va explicar dos dels grans projectes en marxa del departament que dirigeix Òscar Ordeig: la llei alimentària i Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025.

Representa la voluntat d’afavorir la transformació del sistema alimentari i potenciar el coneixement i el consum de productes catalans, molts dels quals encara massa desconeguts.

“Som massa dèbils en l’oferta davant d’una compra molt forta”

El president del Grup Nufri, Francesc Argilés, va llançar ahir dos missatges clars durant la taula redona La importància de la indústria alimentària. D’una banda, que el sector “ha de pensar en euros no en quilos”, dit d’una altra forma, la rendibilitat ha de ser l’eix. I per una altra va alertar de la “poca voluntat del sector d’organitzar-se disciplinat”. Un problema si tenim en compte que, com va dir, “som massa dèbils en l’oferta davant d’una compra (amb referència a la distribució) molt forta”.

La seua intervenció com a veu autoritzada del sector fructícola va ser de les més aplaudides i va voler posar en relleu el treball d’un altre sector, en aquest cas el porcí. Va felicitar els resultats de beneficis de 42 euros per animal registrats l’últim any, mentre que la fruita es conformaria amb tan sols assegurar-se deu cèntims per quilo. Així li ho va dir a Dolors Puyol, gerent Premier Pigs, amb qui va compartir taula i que va explicar com la seua empresa familiar tanca el cercle de la producció, dels cereals i la fabricació de pinsos a l’engreixament dels porcs, focalitzant-se en les demandes del client final. Encara que no vengui directament al consumidor, va dir que s’ha d’oferir el que aquest demana: qualitat, menjar sa, sostenibilitat i benestar dels animals. Va alertar dels problemes a l’hora de trobar personal per treballar al món rural, mentre va situar la digitalització com un dels grans reptes de les empreses agroalimentàries.

Josep Pere Colat, president d’Unió Grup, va posar l’èmfasi en el fet que les seues dos grans metes són estar a l’altura del mercat i poder oferir unes liquidacions justes als agricultors. Va alertar del canvi climàtic i la sequera, que es tradueixen en la inestabilitat de les produccions, mentre els pagesos i empreses han d’afrontar unes despeses fixes. Per això, va incidir en la necessitat del reg de suport per garantir la sostenibilitat econòmica del camp. Colat va reclamar a l’Administració que vigili els marges comercials i el compliment de les normatives. Argilés va aixecar aplaudiments quan va demanar que no “la lligui tant i menys burocràcia”.

AgroBank compta amb una xarxa de setanta oficines a Lleida

El director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep M. Gonzàlez, va remarcar ahir el paper del suport de AgroBank al sector agroalimentari, amb més de 6.300 milions d’euros en crèdits a Catalunya el 2024, una xifra que representa un increment del 23%. Com va publicar SEGRE, en el cas de la demarcació de Lleida va arribar als 1.300 milions d’euros. La línia de negoci de CaixaBank especialitzada en el sector agroalimentari compta amb 1.140 oficines distribuïdes a tot Espanya –70 de les quals a Lleida–, amb presència a totes les províncies, especialment en municipis rurals. Gonzàlez va remarcar l’aposta de l’entitat pel sector en el seu pla estratègic 2025/2027, amb la previsió de doblar l’estructura a Catalunya. Tot això per dona suport, va destacar, a “un sector fort, amb talent i experiència”. En aquesta línia, va voler destacar l’aposta de l’entitat financera pel desenvolupament del món rural, tant per l’activitat d’AgroBank com pel servei que ofereix en petits municipis a través dels 19 ofibusos amb els quals compta i que acudeixen a poblacions que no disposen d’oficines bancàries.

Josep M. Gonzàlez va repassar les grans xifres del sector, com la seua potència exportadora i també va posar sobre la taula alguns dels desafiaments als quals s’enfronta, des de l’increment de superfície d’explotacions per apuntalar la seua viabilitat fins a la robotització.

Crida al consumidor perquè prioritzi el producte local

El sector català produeix aliments de gran qualitat, però necessita el suport del consumidor, a qui demana que primi la proximitat. Així va quedar de manifest en una de les taules redones celebrades ahir en el marc de la jornada d’AgroBank. Per exemple, Antoni Abad, president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, va demanar el consumidor que pregunti quin peix li ofereixen tant a l’hora de comprar-lo com de consumir-lo a l’hostaleria. Begoña Amorós, gerent de Cítrics de Terres de l’Ebre, va fer el mateix en un sector que treballa al cèntim, com passa amb la fruita dolça, i que ha de competir als mercats amb el Marroc o Egipte, amb unes exigències de qualitat o sanitàries que no tenen res a veure amb les europees. Eduard Rosell, soci i tècnic de CherriesGlamour, va explicar la clau de l’èxit de l’empresa, diferenciar-se en producte i qualitat, amb les seues cireres, el 80% de les quals exporta.