La reducció de la jornada a la fruita elevaria els costos quinze milions

Asaja Lleida va exigir ahir que el sector agroalimentari quedi al marge de la reducció de la jornada laboral de les 40 hores setmanals actuals a les 37,5 que impulsa el ministeri de Treball, ja que estima que aquesta implantació comportaria un sobrecost de 162,5 euros en pagaments d’hores extra per treballador i mes a la campanya de la fruita.

D’acord amb un estudi amb què compta l’organització agrària per analitzar l’impacte de la mesura en la fruita dolça, i a falta d’un altre sobre els perjudicis en el sector ramader, el president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, va alertar que la reducció de la jornada comprometria la viabilitat de moltes explotacions. En aquest sentit, va calcular que, amb el pagament d’unes 89.000 nòmines entre els mesos que dura la campanya de la fruita (d’abril a octubre), les 2,5 hores eliminades de la jornada laboral per treballador es traduirien en hores extraordinàries, elevant els costos de producció en més de 15 milions d’euros, i que augmentaria als 25 milions a l’aplicar-se la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI).

Per aquest motiu, va insistir que “el sector primari ha de quedar exempt d’aquesta reducció com va reflexionar –va dir– el mateix ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, juntament amb el sector turístic”.

Amb l’increment de costos previst, Asaja Lleida calcula que aquests passaran dels 43 cèntims d’euro per quilo (estimats el 2023) a uns 50, reduint encara més els marges dels productors. Va recordar que, en molts casos, els preus de liquidació de la fruita dolça són ja molt ajustats i no permeten absorbir aquests increments sense conseqüències greus per als productors. “Si aquesta mesura tira endavant sense cap modificació, el sector es veuria obligat a repercutir aquests sobrecostos laborals en el preu final de la fruita, amb una pujada que pot superar el 25%”, va dir.

A més, va veure “inviable” compensar la reducció d’hores amb més treballadors perquè el sector pateix “una greu carència de mà d’obra” i que el Govern central ha hagut d’autoritzar nous convenis de contractació en origen per cobrir les necessitats actuals.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va assegurar ahir que el govern de coalició gaudeix de “bona salut” malgrat les “diferències” internes entre PSOE i Sumar en relació que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) tributi l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), mentre que va destacar el seu paper com a “eina essencial” per combatre la desigualtat, la precarietat i l’exclusió social.

Díaz, que participava en un fòrum sobre polítiques socials a la seu de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a París, va subratllar que ella ha fet el que li corresponia amb l’SMI i que ara és el ministeri d’Hisenda el que ha d’aclarir la controvèrsia sobre quin serà la seua tributació.

En aquest sentit, Sumar ha citat formalment el ministeri d’Hisenda a convocar una reunió amb Treball per assolir una “solució negociada” que suposi deixar exempt de tributació el salari mínim interprofessional.

La titular de Treball va afirmar que “ningú” de l’espai Sumar era coneixedor d’aquesta notícia, malgrat que el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va assegurar dimecres que Díaz sabia que la pujada de l’SMI “incorporava el potencial pagament d’impostos”.

En aquest sentit, el ministre per a la Transformació Digital i de Funció Pública, Óscar López, es va mostrar“absolutament convençut” que “no fa falta que ningú avisi” la vicepresidenta segona i ministra de Treball de quins són els diferents trams de l’IRPF i va recalcar que vuit de cada deu treballadors que rebin aquesta percepció no se’n veuran afectats.

Segons alguns mitjans, la ministra d’Hisenda, María José Montero, va descartar a l’últim moment una proposta dels seus tècnics per incorporar una deducció específica per mantenir l’SMI exempt de l’IRPF.