AGRICULTURA
La superfície de panís es dispara a Lleida amb els regs garantits
Supera les 19.000 hectàrees, set mil més que l’any passat. En un context de preus estabilitzats i pendent d’una geopolítica que pot afectar el mercat
Treballs de recol·lecció de panís en una finca de Linyola el mes d’octubre passat. - ACN
El cultiu del panís torna a recuperar superfície després d’haver estat el gran damnificat del camp lleidatà per la sequera dels últims anys. Les últimes dades de la conselleria d’Agricultura tenen comptabilitzades 19.375 hectàrees dedicades a la seua producció, amb dades del mes de desembre. Representa un increment superior al 56% respecte al 2023.
El panís és un cereal amb requeriment d’aigua molt superiors als d’altres d’ampli cultiu a Lleida, com pot ser el cas de l’ordi. Però, alhora, és un producte amb preu clarament superior en els mercats. Una tona cotitza a entre 233 i 247 euros a Mercolleida, en funció del seu origen o el termini de pagament. En l’ordi, pel seu costat, la valoració de tauler és de 238 euros per tona.
El president de JARC, Joan Carles Massot, considera que el preu del panís és correcte i estabilitzat per les dos parts, el cerealista productor i el ramader consumidor. Amb tot, va advertir que el sector està alerta davant de la situació geopolítca i el seu possible efecte als mercats.
En aquest capítol entren des de les amenaces aranzelàries per part de l’administració nord-americana fins a l’evolució del conflicte bèl·lic a Ucraïna i la repercussió en la producció del qual havia estat considerat com el graner d’Europa. Però també pesa la producció de grans cerealistes a l’altre costat de l’Atlàntic, com el cas del Brasil o l’Argentina.
Però el que està clar és que la gran decisió de molts pagesos de la demarcació de Lleida a l’hora d’optar de nou pel panís és la disponibilitat d’aigua. Després del tancament històric del Canal d’Urgell el 2023 per la gran sequera, ara la situació és ben diferent.
Com ha publicat SEGRE, el canal dona per assegurats quatre regs i la situació permet garantir que en podrà oferir un cinquè. A la veïna Aragó, la situació és similar a la de Lleida, amb una recuperació de superfície d’un 65%, fins a les 84.000, segons dades dels tècnics de Red Arax.
