El preu del cistell de la compra s'enfila a màxims: un 34% més car en cinc anys

El panorama de la compra setmanal s'ha transformat radicalment durant els darrers cinc anys. Les famílies catalanes afronten avui un encariment generalitzat del 33,9% en els productes bàsics respecte a aquells dies previs al confinament de 2020, quan les imatges de carretons plens i estanteries buides de paper higiènic van simbolitzar l'inici d'una crisi sanitària que acabaria transformant també l'economia domèstica.

Segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), alguns productes han experimentat increments que freguen el surrealisme. El cas més flagrant és el de l'oli d'oliva, que ha vist com el seu preu s'ha disparat un 112,8% en aquest lustre, convertint un producte essencial de la dieta mediterrània en gairebé un article de luxe per a moltes llars. No és l'únic: les patates han pujat un 43%, els llegums un 36,8% i els productes làctics com la llet, formatge i ous un 35,4%.

De la pandèmia a la guerra: una tempesta perfecta per als preus

L'origen d'aquest increment sostingut no es pot atribuir a un sol factor. La crisi iniciada amb la pandèmia va provocar la primera onada d'augments a causa de la interrupció de les cadenes de subministrament i l'increment sobtat de la demanda. Els consumidors, confinats a casa, van traslladar la despesa que normalment destinaven a restauració cap al consum domèstic, generant tensions en el mercat.

Quan semblava que els preus podrien estabilitzar-se després de la fase més aguda de la pandèmia, l'esclat de la guerra a Ucraïna va colpejar novament l'economia global. Ucraïna, considerat el "graner d'Europa", va veure afectada la seva capacitat d'exportació de cereals i altres matèries primeres, mentre que les sancions a Rússia van provocar un encariment dels combustibles i l'energia que va repercutir directament en tota la cadena alimentària.

A aquests factors globals cal afegir-hi la persistent sequera que ha afectat les collites a moltes regions productores, inclosa Catalunya, reduint l'oferta de productes com l'oli d'oliva i incrementant-ne el preu. La combinació d'aquests elements ha generat el que els economistes anomenen una "tempesta perfecta" per a l'encariment dels aliments.

Les noves estratègies d'estalvi dels consumidors

Davant aquesta realitat, les famílies han desenvolupat noves tàctiques per fer front a l'augment del cost de la vida. Segons l'Associació Espanyola de Codificació Comercial (Aecoc), que agrupa les principals empreses del gran consum, s'ha produït un canvi significatiu en els hàbits de compra.

A diferència del que va passar durant el confinament, quan els consumidors feien compres grans per evitar sortir de casa, ara la tendència s'ha invertit. Les dades mostren que les famílies visiten més freqüentment els supermercats però realitzen compres fins a un 26% més petites. Aquesta estratègia permet un major control de la despesa i aprofitar les ofertes puntuals.

La recerca activa de promocions i descomptes s'ha convertit en una pràctica habitual. Els consumidors comparen preus entre diferents establiments, utilitzen aplicacions mòbils per trobar ofertes i han incrementat la compra de productes de marca blanca, que tot i haver pujat també de preu, continuen oferint un estalvi significatiu respecte a les marques líder.

L'impacte a la cadena alimentària i les mesures governamentals

L'escalada de preus ha posat el focus en el funcionament de la cadena alimentària. Agricultors i ramaders denuncien que, malgrat l'augment del preu final, el seu marge continua sent mínim, mentre que la distribució i els intermediaris absorbeixen gran part del benefici. Aquesta situació ha generat tensions i debats sobre la necessitat de garantir preus justos per a tots els actors implicats.

Davant la gravetat de la situació, el Govern espanyol va aprovar mesures temporals com la reducció de l'IVA dels aliments bàsics, una mesura que, tot i ser ben rebuda, no ha aconseguit frenar l'escalada general dels preus. Economistes i experts en consum reclamen accions més estructurals que abordin els problemes de fons del sistema alimentari.

El repte de l'alimentació sostenible en un context inflacionari

La paradoxa actual és que, mentre es produeix aquest encariment, creix també la consciència sobre la necessitat d'una alimentació més sostenible i saludable. Les famílies es troben davant el dilema de voler consumir productes de proximitat, ecològics o amb menor impacte ambiental, que generalment tenen un preu superior, en un context on el pressupost familiar està cada cop més tensat.

Els experts en nutrició i economia domèstica recomanen estratègies com la planificació setmanal de menús, la reducció del malbaratament alimentari i l'aposta pel consum de temporada com a fórmules per mantenir una alimentació equilibrada sense que el pressupost se'n ressenti excessivament.