Les exportacions de les farratgeres van créixer un 15,3% l’any 2024

Les exportacions espanyoles de farratges deshidratats van augmentar un 15,3% l’any 2024, un sector que està liderat per les firmes lleidatanes juntament amb les aragoneses, amb la Vall de l’Ebre com a gran productora. Segons les dades facilitades per l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat (AEFA), es van comercialitzar als mercats internacionals un total de 752.960 tones de farratges deshidratats.

El format que més es va exportar l’any passat van ser les bales deshidratades, amb prop de mig milió de tones venudes al mercat exterior, mentre que les vendes en format granulat van ser d’una mica més de 250.000 tones.

El 2024, l’Aràbia Saudita es va posicionar com la principal destinació de les exportacions espanyoles de farratges deshidratats, amb un volum que va superar les 163.554 tones. La segueixen els Emirats Àrabs Units, amb 126.311 tones, i la Xina, que va importar 102.137 tones. Aquests tres països representen una part significativa del total exportat, reflectint la forta demanda en aquestes regions.

Altres mercats importants inclouen Corea del Sud, amb 60.073 tones, i Jordània amb 57.605 tones. A Europa, Portugal va destacar com l’importador més important, amb 41.954 tones, seguit de França i Grècia.

Luis Machín, director de l’associació, va explicar que “després de la dràstica reducció de la demanda internacional l’any 2023 passat, les exportacions s’han recuperat lleugerament, però encara estem lluny de la mitjana dels últims 10 anys, on les vendes al mercat internacional se situaven per sobre del milió de tones anualment”. Malgrat que de cara al futur des de l’associació es mostren optimistes. “S’espera que en els propers anys la demanda global vagi en augment, així que es vagin recuperant els sectors lactis i la cabanya ramadera en alguns dels principals importadors mundials de farratges.” Finalment, apunta que “el sector està treballant a millorar la qualitat i l’eficiència en la producció per mantenir la seua posició competitiva al mercat internacional”.

La producció d’alfals va tancar la campanya al camp espanyol amb uns volums un 15 per cent superiors a l’anterior, fins a sobrepassar el milió de tones, i confirmant-se les previsions de fins a un 25 per cent a la producció de Lleida. Una millor climatologia i un augment de la superfície productiva van ser claus per a aquest increment dels volums. Les comarques de la província de Lleida destinen un total de 23.669 hectàrees a la producció de farratges, liderades per l’alfals amb 18.300.