FISCALITAT
Els lleidatans paguen 48 milions més en IRPF per no adequar la tarifa
Hisenda no l’ajusta a l’IPC i suposa aquesta pujada ‘encoberta’ en els últims quatre anys. Amb l’efecte de l’IVA, l’impacte per a una llar mitjana és de 1.100 euros
Una de les delegacions de l’Agència Estatal Tributària. - CARLOS LUJÁN / EUROPA PRESS
L’absència d’adequació de l’IRPF a l’augment de la inflació ha incrementat la recaptació del fisc a Espanya en 9.750 milions d’euros en quatre anys (entre 2021 i 2024). Tenint en compte que la recaptació a la província de Lleida se situa entorn d’un 0,5% del total estatal, la repercussió per als contribuents de la demarcació ha estat d’uns 48 milions d’euros. L’impacte ha estat especialment notable en les rendes mitjanes, que han suportat un sobreesforç fiscal mitjà de 458 euros per declarant, segons els càlculs de Funcas.
L’últim número de Cuadernos de Información Económica, editada per Funcas, analitza, entre altres qüestions, l’impacte de la inflació la recaptació de l’impost sobre la renda. L’economista Desiderio Romero-Jordán posa el focus en els efectes silenciosos que la inflació ha tingut sobre l’IRPF entre el 2021 i el 2024, a causa de l’absència d’indexació automàtica de trams i deduccions.
Aquesta pràctica, coneguda com a “progressivitat en fred”, ha generat un augment de recaptació de gairebé 9.750 milions d’euros en quatre anys. L’impacte ha estat “especialment notable” en les rendes mitjanes, que han suportat un sobreesforç fiscal mitjà de 458 euros per declarant; 311 euros en el cas de les rendes mitjanes baixes i 622, a les mitjanes altes.
Si s’hi afegeix l’efecte de l’IVA, el cost fiscal acumulat per a una llar mitjana s’acosta als 1.100 euros.
Al seu informe, Romero-Jordán adverteix que, sense reformes, aquesta càrrega continuarà creixent a un ritme proper a 200 euros anuals i proposa una indexació periòdica de l’impost com a solució tècnica eficaç, encara que “políticament impopular” per beneficiar també les rendes més altes.
Per la seua part, els experts Santiago Carbó i Francisco Rodríguez analitzen el creixent desacoblament entre la política monetària del BCE i la de la Reserva Federal. Mentre que la Fed manté els tipus d’interès en nivells elevats davant d’una economia robusta, el BCE ha començat un cicle de baixades per reactivar el creixement a l’eurozona.
Des del mes de juny de l’any passat, els tipus s’han reduït en 150 punts bàsics. Però els economistes adverteixen que els riscos s’acumulen i assenyalen que un euro més feble podria impulsar les exportacions, però també elevar la inflació importada, la qual cosa obligaria el BCE a frenar o revertir les retallades.
