Aquesta és la comarca lleidatana amb més rotació laboral... i la que menys

L’any passat hi va haver menys treballadors que van firmar un contracte laboral a Catalunya però la mitjana de nous acords laborals per persona va créixer. Aquesta situació es va traduir que la rotació laboral es va elevar lleugerament fins als 2,13 contractes per treballador. Així ho explica l’últim informe fet públic per la conselleria de Treball, que reflecteix, tanmateix, una variabilitat important en funció de la comarca. 

Així, en el cas de Lleida, el Segrià és el territori amb més nombre de contractes per persona, amb 1,71, la qual cosa la situa al lloc número 15 de tot Catalunya. 

El rànquing l’encapçalen la Conca de Barberà (2,62) i el Gironès (2,14). Al contrari, a la Noguera es va registrar la menor rotació (1,34), només darrere del Moianès (1,24), que tanca la llista catalana, i davant de les Garrigues (1,35). Les poblacions de l’Alta Ribagorça van registrar un lleuger augment de la rotació de 0,15 punts, fins a situar-se en els 1,61. 

Només el Gironès va registrar un repunt més alt, de 0,20 punts, però en aquest cas es va elevar fins als 2,14 i va ser la comarca catalana amb més rotació. El rànquing de la resta de territoris de la demarcació és el següent: Alt Urgell (1,56), la Segarra (1,50), el Solsonès (1,49), l’Urgell (1,49), la Val d’Aran (1,45), el Pallars Sobirà (1,43), el Pallars Jussà (1,39) i el Pla d’Urgell (1,38). Per la seua part, a la Cerdanya va ser d’1,45.

L’informe de la conselleria destaca que a Catalunya va créixer especialment el nombre de persones que van firmar entre 5 i 10 contractes (4,4%) i entre 11 i 50 (7,7%). A més, la bretxa de gènere en la rotació laboral es va ampliar, per un major augment entre les dones. També apunta que, com més edat, menor va ser el creixement. Els joves, com és habitual, van registrar l’índex més elevat, amb 2,22 contractes de mitjana, si bé a poca distància del grup de treballadors amb més de 45 anys.

La rotació laboral va augmentar més i va ser més alta en els llocs de treball lligats al sector cultural i a la sanitat, i en els empleats de biblioteques, correus i similars. Al contrari, va disminuir especialment entre els professors d’educació primària, secundària i superior. 

La indústria i els serveis van liderar l’índex de rotació, superant els dos contractes de mitjana, i van ser els sectors en els quals va experimentar un creixement interanual més gran. En canvi, en l’agricultura va disminuir i en la construcció es va mantenir estable. La rotació laboral de la població estrangera va augmentar lleugerament fins als 2,02 contractes per persona i l’informe de la conselleria apunta que el creixement va ser més moderat que el de la població general.