Lleida arriba al futbol USA

Lleida s’està consolidant com un inesgotable planter d’entrenadors. El lleidatà Alberto Gallego (Lleida, 16-3-1974) és un dels que porten el nom de Lleida pel món. En el seu cas, és el General Manager del Rayo Oklahoma City, la franquícia que el Rayo Vallecano té a la NASL des del 10 de novembre del 2015, una de les lligues professionals del futbol als Estats Units.

“Després de la meua etapa d’entrenador a Lleida em va trucar el Rayo Vallecano per incorporar-me a la secretaria tècnica i poc després em van dir que em confiaven el càrrec de General Manager del Rayo Oklahoma City. La veritat és que no m’ho vaig pensar gaire i vaig acceptar, perquè tot entrenador al que aspira és a treballar en el futbol professional i aquesta experiència sens dubte serà molt valuosa per a la meua carrera”, explica Alberto des dels Estats Units, on és des de fa gairebé tres mesos.

Gallego, com a futbolista, es va formar en el futbol base del Lleida i de l’Atlètic Segre i va arribar a jugar en equips de Tercera de Madrid, com l’Alcobendas. Va entrenar l’Atlètic Segre, Benavarri i EFAC Almacelles. A l’equip aragonès ho va fer a Preferent i amb el club del Segrià, a Primera Catalana. “Aquest estiu, quan Ramon Planes es va incorporar al Rayo, em va confiar aquesta responsabilitat”, afegeix. Gallego compagina la faceta esportiva amb la d’empresari i, entre altres locals a Lleida, és soci fundador del Bokoto Sushi Club. Explica que “les meues funcions són la direcció esportiva del club i també l’administrativa. En principi seré als Estats Units fins al 31 d’octubre, que és quan finalitza la nostra Lliga”. El futbol als Estats Units té tres lligues importants: l’MLS, la NASL –que és on està el Rayo Oklahoma– i l’USL, que és la Lliga de desenvolupament, a l’estil de l’NBA. “La competició està molt ben organitzada i cada vegada hi ha més jugadors coneguts. Potser li falta un punt de competitivitat i els viatges són massa llargs. Els aficionats tampoc es desplacen als partits de fora”, explica. “El fet que no hi hagi categories, ni ascensos ni descensos, li treu una mica d’emoció, però és increïble la predisposició que tenen tots per aprendre i l’interès en els models esportius europeus, formes d’entrenaments i de gestió esportiva.”

Sobre el futbol de Lleida, explica que continua “veient el mateix que fa cinc o deu anys... no hi ha cap projecte. Com a entrenador sempre tens aquesta part romàntica de voler entrenar a Lleida, però ara el que vull és continuar creixent i sóc al lloc idoni”.